Joan Verdaguer i Joan Maragall: Poesia Catalana i Modernisme

Joan Verdaguer: Vida i Obra

Joan Verdaguer va néixer a Folgueroles el 1845, en una família pagesa que el va portar a estudiar al seminari de Vic. Als 20 anys va assolir l’èxit literari amb un premi als Jocs Florals de Barcelona. Va fer de vicari a Vinyoles d’Orí. El 1886, als 40 anys, va experimentar una profunda reflexió espiritual, llavors va empitjorar i li van prohibir dir missa i la pràctica d’exorcismes. Va morir a Vallvidrera (Barcelona) el 1902.

Obra de Verdaguer

Els seus dos grans poemes èpics són:

• L’Atlàntida (1877): Que es basa en l’enfonsament del continent mitològic dels atlants i el pressentiment d’Amèrica.
• Canigó (1886): Es situa als Pirineus i narra una llegenda relacionada amb la reconquesta cristiana dels territoris dominats pels sarraïns. Encaixa de ple amb l’objectiu de la Renaixença de reivindicar el passat medieval català.

La poesia lírica abasta la temàtica patriòtica (Pàtria) i la religiosa (Sant Francesc).

En prosa destaquen:

• Recull de rondalles populars (Rondalles)
• Les vivències del seu viatge a Terra Santa (Dietari d’un pelegrí a Terra Santa)
• Els articles polèmics en què va defensar les seves posicions personals en l’etapa de conflictes amb els seus superiors (En defensa pròpia).

L’obra de Verdaguer s’emmarca en l’esperit romàntic i de la Renaixença i combina de manera magistral els recursos expressius de la llengua del poble amb el que li forneix la tradició literària, retòrica i mètrica clàssiques.

Poesia Modernista: Joan Maragall

Els modernistes consideraven encarcarades i arcaïtzants les composicions dels poetes de la Renaixença i es van proposar modernitzar la poesia catalana mitjançant les tradicions dels grans poetes europeus contemporanis i clàssics. El poeta més representatiu del Modernisme és Joan Maragall.

Vida de Joan Maragall

Neix a Barcelona l’any 1860 en una família de petits industrials tèxtils. Té un conflicte entre la dedicació a l’empresa que la família volia imposar-li i la seva vocació literària, i això es va resoldre matriculant-se a dret i vinculant-se a cercles literaris de l’època. El 1890 publica al Diario de Barcelona i el 1891 es va casar amb Clara Noble i va morir el 1911.

Obra de Joan Maragall

La seva producció literària és extensa: articles d’opinió en castellà (Diario de Barcelona) i en català (Veu de Catalunya). Els poemes expressen de manera sincera els sentiments més íntims de Maragall sobre tot allò que el va apassionar: el paisatge i la natura, la vida i la condició humana, les arrels del país i la dinàmica social de l’època, la mort i la transcendència.

La trajectòria poètica integra els diferents corrents modernistes:

• Els cants de la guerra, centrats en els fets de 1898, s’entenen en el marc del regeneracionisme.
• Visions i cants, els mites i himnes són més propis del moment nacionalista del modernisme.