Joan timoneda flor d'enamorats

Joan

Lluís Vives i Març va néixer a València i va morir a Bruges, després de recórrer altres països d’Europa (Espanya, França, l’actual Bèlgica i Anglaterra), on va estudiar i treballar com a professor en diverses universitats i com a preceptor dels fills de famílies de l’aristocràcia. Els seus estudis els va cursar entre la Universitat de València i la Universitat de la Sorbona a París, on va començar a tenir contacte amb humanistes reconeguts d’Europa, com ara Erasme de Rotterdam i Guillaume Budé. La seva ascendència jueva va deixar empremta en la seva vida personal i professional, ja que, tot i que la família ja s’havia convertit al cristianisme, els Vives van ser perseguits per la Inquisició. Aquest fet va ser un dels detonants perquè Vives decidís emprendre la seva carrera professional lluny de terres valencianes. Malgrat tot, la seva vida va seguir lligada al seu origen: a Bruges va conèixer la família de la seva dona, filla d’uns comerciants valencians. Els darrers anys els va passar allunyat de la vida pública i es van caracteritzar per un debilitament físic, però no mental, ja que continuà escrivint textos brillants.

Pere Serafí és un poeta, pintor i músic renaixentista català conegut amb el nom de lo Grech pel seu origen. Tot i que no se sap amb certesa, es creu que va néixer en una colònia veneciana on tingué contacte amb la tècnica pictòrica dels grans pintors del Renaixement italià, com ara Miquel Àngel, i conegué la poesia de Petrarca. Sabem que el 1534 ja era a Barcelona, ja que al Novembre d’aquell mateix any es va casar a la capital amb Felícia Àngela Mariner. De seguida començà a rebre encàrrecs pictòrics en molts indrets del territori català. Un dels treballs més remarcables va ser pintar els frescos sobre la història de David a la Diputació del General (la Generalitat). En un moment determinat, el poeta visqué una època amb greus problemes econòmics i de salut i hagué d’hipotecar les seves propietats. Poc temps després, l’any 1567, morí.

T-3 Só qui só Sóc qui sóc, que no sóc jo, puix d’amor mudat me sóc.Jo crec cert que res no sia, o, si sóc, sóc fantasia, o algun home que somia que va alcançar algun do, puix d’amor mudat me sóc.Sóc del tot transfigurat; sóc aquell que era llibertat, i ara d’amors captivat me veig molt fora raó, puix d’amor mudat me sóc.Si sóc, puix que en lo món vixc i a mi mateix avorrixc, i segons que discernixc veig la qui em dóna passió puix d’amor mudat me sóc. Joan TIMONEDA Flor d’enamorats Tres i Quatre Parla dels canvis que li ha produït l’enamorament

La guarda de l’ànima T-2

[...] 174. «Passa inadvertit en la vida, però no per a tu mateix.» Antigament sonava. Es creu que era una sentència d’Epicur, represa per Plutarc i per Horaci: «No es pot pas dir que haja viscut infeliçment aquell el naixement i la mort del qual han passat inadvertits». Amb tot, cal afegir-hi que ningú no s’ignore durant la vida a si mateix, encara que l’ingnoren els altres.

Joan Lluís VIVES Introducció a la saviesa i altres escrits

a la vida as de passar inarvertit.