Joan Roís de Corella i la Diversitat Lingüística: Anàlisi i Importància
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,1 KB
Joan Roís de Corella
Joan Roís de Corella va néixer a Gandia i era el fill major d'una família que pertanyia a la noblesa valenciana. Va dur una vida intel·lectual i fou mestre de Teologia, trencant amb la tradició en la qual els fills dels nobles s'havien de dedicar a l'exèrcit o a la diplomàcia.
L'Obra de Corella
Hi ha obres religioses i profanes. Joan Roís de Corella va escriure una obra religiosa abundant, escrita entre composicions en prosa i en vers.
- Obres en prosa: Destaquen les seues obres hagiogràfiques.
- Obres en vers: Destaca La Vida de la Sacratíssima Verge María.
- Obres religioses: Vida dels sants i traducció de salms.
- Obres profanes: De caràcter mitològic.
Va ser una persona important al llarg de l'edat mitjana, ja que va introduir el món clàssic en la nostra literatura. La seua obra va ser llegida i imitada i va innovar en el camp de la poesia.
Diversitat Lingüística
És la convivència de moltes llengües en una mateixa comunitat. La diversitat lingüística és un fenomen comú en tots els països del món. A Espanya, la llengua comuna és el castellà, però també hi ha altres llengües cooficials en algunes comunitats autònomes. Només es poden considerar monolingües Islàndia i Portugal. Països amb més de dues llengües: Alemanya, Bèlgica, França, etc.
Les Llengües Constitucionals
A Espanya, la llengua oficial és l'espanyol (castellà), però un 35% dels parlants són bilingües, ja que hi ha altres zones on altres llengües comparteixen oficialitat. L'espanyol és la llengua romànica més parlada i utilitzada en el món. La Constitució Espanyola de 1978 reconeix altres llengües territorials a Espanya (català, basc i gallec). A la Comunitat Valenciana rep el nom de valencià.
La Llengua, Patrimoni de la Humanitat
Les llengües són els instruments primordials de què disposem els humans per a la interacció i l'expressió de les idees, sentiments, coneixements, etc.
També són vectors importants de les expressions culturals i del patrimoni cultural immaterial.
Així, la protecció de la diversitat lingüística del món garanteix la diversitat cultural del món, de manera que cal protegir les llengües.
El patrimoni de la humanitat cultural immaterial es transmet de generació en generació; és recreat per les comunitats en funció del context cultural. La seua transmissió es realitza per via oral i el dipositari és la ment humana.
El Patrimoni Cultural Immaterial està protegit per la UNESCO.
- La globalització pot esdevenir un perill per a les llengües, perquè simplifica el patrimoni cultural de manera que les cultures minoritàries es veuen sotmeses a l'imperatiu de la cultura dominant.
- Jesús Tusón, en el conegut llibre Mal de llengües, indica que per a aconseguir que una llengua desaparega no cal que desapareguen els seus parlants, només cal que desaparega la sensació que una llengua és útil.