Joan Roís de Corella: Biografia, Obra i Humanisme al Segle XV

Joan Roís de Corella: Vida i Obra d'un Poeta del Segle XV

Joan Roís de Corella, considerat el poeta més important de la segona meitat del segle XV, va néixer el 1435 i va morir el 1497. Va tenir almenys dos fills. Va ser sacerdot i mestre en teologia, i sembla que es va dedicar a la vida religiosa per fugir de la professió militar o política a la qual l'empenyia la seva família. Sembla que tota la seva obra profana és d'abans d'aquesta etapa religiosa de la seva vida.

Se sap que va participar molt activament en les sessions literàries que Berenguer Mercader presidia, on personatges de la noblesa es dedicaven a glossar temes de la mitologia clàssica. Degut a les seves obres, es pot deduir que va tenir diverses relacions amoroses i alguns desenganys.

L'Humanisme Peculiar de Corella

L'obra de Joan Roís de Corella participa d'un humanisme peculiar, ja que l'escriptor cercava exemples mitològics d'obres clàssiques per enriquir els relats, les històries o les anècdotes que explicava, els copiava i els comentava. La gran majoria d'aquestes històries són sentimentals i l'amor és el tema central de la seva obra de joventut, tractat d'una manera molt directa i sentida.

Temes i Fonts d'Inspiració

Els arguments mitològics els extreia sobretot d'Ovidi (com ara la història de Leandre i Hero). Va fer que resultés una obra elegant, molt retòrica i rica en imatges, definida pel mateix Corella com a valenciana prosa, difícil de llegir per al gran públic, i destinada principalment a la noblesa valenciana.

Obra Profana Destacada

La Tragèdia de Caldesa

Entre les seves obres profanes, destaca la Tragèdia de Caldesa. És la seva obra humanística més important, una història d'infidelitat amorosa. Maleeix la dona que l'ha enganyat, fet que sembla que va colpir Corella en la vida real, i potser per això l'autor ens hi descriu uns sentiments, sobretot d'odi, molt vius, tot i que les situacions narrades són tan exagerades que és difícil que es corresponguin amb una realitat viscuda.

La Poesia de Corella

Els poemes intercalats solen ser més reeixits que els fragments en prosa de la mateixa obra, i tota la seva obra poètica és molt personal, introspectiva i d'una musicalitat italianitzant molt bella, semblant a la poètica de Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March. Ombrívol quan tracta el tema de l'amor, sempre amb un to de desengany i de tristesa, aconsegueix fer servir amb mestria grans comparacions i al·legories d'una bellesa impactant.

El poema més bell és la Balada de la garsa i l'esmerla, on descriu el sentiment d'impotència que sent l'amant quan no és correspost per l'amada.

Obra Religiosa: Tradició i Estil

L'obra religiosa de Joan Roís de Corella és de tradició encara molt medieval i no s'hi troba l'originalitat que caracteritza la seva obra profana. La prosa religiosa aviat cau en la fredor i en el retoricisme.

Quan es tracta de la poesia religiosa, aconsegueix imatges molt belles i molt plàstiques, com per exemple L'oració a la sacratíssima Verge Maria tenint son fill, Déu Jesús, en la falda, davallat de la creu.