Joan Ramis i el Teatre Neoclàssic Català: Obres i Influències
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,45 KB
Introducció al Teatre Neoclàssic Català
Per començar, explicarem que el teatre neoclàssic pren d'exemple i beu de les influències provinents de França. Les regles formals i temàtiques d'aquest nou teatre eren: la Regla de les Tres Unitats (lloc, temps i espai), la predilecció per temes històrics, mitològics, bíblics i religiosos amb finalitat didàctica i moral. En terres de parla catalana, trobem dos contextos on es desenvolupa el teatre neoclàssic: el Rosselló i Menorca. De fet, el teatre és el gènere neoclàssic per excel·lència, perquè entre tots era aquell que es considerava superior.
Joan Ramis i Ramis: Influències Literàries
Joan Ramis i Ramis fou un dramaturg i poeta nascut a Maó en el si d'una família influent de l'illa. Va estudiar retòrica i filosofia a Mallorca i l'any 1778 va fundar la Societat Maonesa de Cultura amb la voluntat de crear un espai d'intercanvi de coneixements interdisciplinaris.
En les obres més il·lustres de Joan Ramis, hi trobem pocs rastres de la influència castellana barroca. Les seves influències d'arrel anglesa també tenen presència en les seves obres, ja que, des de feia un temps, l'illa de Menorca estava ocupada pels anglesos i es va poder endinsar en el món de la literatura anglesa. En la seva literatura, hi trobem influències del neoclassicisme francès i, també, del preromanticisme anglès i alemany.
El Teatre de Joan Ramis: Gènere Predilecte
Joan Ramis donà formes diverses a les peces que compongué, encara que se'l recordi com el màxim exponent del teatre neoclàssic català. Durant la seva vida conreà la poesia i la poesia narrativa, el dietari, la historiografia, els tractats científics i, sobretot, el teatre. Pel que fa al teatre, Ramis escriví tragèdies, drames i tragicomèdies.
Lucrècia: Tragèdia i Llibertat
L'obra de teatre Lucrècia narra en cinc actes i en versos alexandrins la vida de la dama romana Lucrècia. Ramis fa una defensa aferrissada de la llibertat i condemna la tirania, dues temàtiques en consonància amb les idees liberals. Lucrècia és una obra que combina el component d'amor heroic amb el de la desfeta política. En últim terme, el destí és tràgic i el suïcidi de Lucrècia adquireix un valor simbòlic: la immolació que purifica fent possible la felicitat de les generacions futures.
Armaida: Amor i Heroisme Medieval
Armaida té lloc en un ambient medieval en què la Corona d'Aragó i el Comtat de Barcelona encara no s'havien unit. Aquest context ens situa en una esfera més romàntica, però hi podem trobar d'altres elements, com ara l'heroisme. El conflicte amorós torna a ser el nucli temàtic de la peça i, per a la solució final, el dramaturg menorquí fa servir un recurs folklòric per canviar la deriva del destí, fet que provoca que els dos amants puguin romandre junts. El to de l'obra és força melodramàtic.
Rosaura o el més constant amor: Tragicomèdia Preromàntica
Rosaura o el més constant amor és una tragicomèdia escrita en heptasíl·labs que demostra certes reminiscències barroques i elements preromàntics. Rosaura ha de triar entre la mort o quedar-se al costat del poderós. L'argument de l'obra fa referència a un conflicte amorós. L'obra Rosaura de Ramis escenifica aquest conflicte, però no té un final cruel i tràgic com el de Lucrècia.