Joan Ramis i la Societat Maonesa de Cultura

Societat Maonesa de Cultura

La Societat Maonesa de Cultura va ser una institució cultural que responia plenament al pensament il·lustrat (1778-1785). Era una espècie d'acadèmia de tall il·lustrat, que comptava amb una biblioteca molt valuosa. Un dels seus propòsits era posar els textos fonamentals de la literatura europea a l'abast de la cultura menorquina, mitjançant traduccions en la nostra llengua. En les sessions era obligatori l'ús de la llengua catalana. En català van redactar els seus estatuts, van estendre les actes de les seves sessions, van escriure les seves traduccions i discursos. Les sessions es celebraven a can Ramis i ell hi va presentar diverses ponències.

El 1783, quan Ramis escriu Rosaura, és l'any del Tractat de Versalles, pel qual Menorca passa a la corona espanyola. Una altra vegada s'imposa el tribunal de la Inquisició i el català, única llengua parlada, apresa a l'escola i emprada en tot document públic des de l'any 1287, va ser reemplaçat pel castellà. Les conseqüències seran que el 1785 es clausura la Societat Maonesa de Cultura.

Obra de Joan Ramis

Les tres grans etapes literàries de l'obra de Joan Ramis es corresponen amb els tres períodes vitals que acabam d'exposar en parlar de la seva biografia:

Primera etapa (1762-1765, dins la 2a dominació britànica)

Comprèn una sèrie de poesies escrites en llatí, castellà i català. N'hi ha de caire anecdòtic, religiós i moral i també de temes pagans de la mitologia clàssica, que són unes mostres de les darreres manifestacions del Barroc.

Segona etapa (1765-1781, dins la 2a dominació britànica)

És l'etapa més dinàmica de la seva producció, esdevenint l'autor més important del neoclassicisme català. Va des de 1765 fins al 1781 i es troba sota la influència de la tradició grecollatina (Horaci, Homer, Virgili, Ovidi...), que sovint li arriben a través de traduccions franceses, i dels escriptors francesos, preferentment dels segles XVII i XVIII (Racine, Voltaire...). La cultura anglesa tindrà una gran importància, amb un ampli ventall d'autors (Shakespeare, Thomson...). No cal oblidar els autors italians, sobretot Goldoni. La influència castellana desapareixerà gairebé del tot i ara emprarà el català exclusivament com a vehicle lingüístic.

Joan Ramis va conrear el teatre perquè era el gènere que es considerava superior dins el corrent neoclàssic i Lucrècia, escrita el 1769, n'és el màxim exponent. El 1775 escriu Arminda.

Tercera etapa (1783-1819, Menorca ja espanyola)

La seva obra iniciarà un nou període, ara sota la influència castellana. L'any 1783 van sortir simultàniament l'ègloga Tirsis i Philis i la poesia Al comte de Cifuentes. Escriu el poema èpic L'Alonsíada en castellà el 1785. Però l'obra més important d'aquest any serà Rosaura o el més constant amor, que anomena tragicomèdia. El 1809 escriu les poesies burlesques i amoroses.

Cancelleria Reial

La Cancelleria Reial és l'organisme de govern dels reis de la Corona d'Aragó. S'encarregava de redactar les lleis de la Corona, recaptar impostos, fundar monestirs o institucions civils, iniciatives culturals... Amb Pere III el Cerimoniós, es va convertir en un òrgan eficaç i modern. Els funcionaris eren escrivans, secretaris i notaris. Aquests van fer que el català fos una llengua unitària perquè crearen una varietat lingüística que s'imposava a la resta de dialectes. La qualitat, modernitat i uniformitat del català utilitzat va esdevenir un model acadèmic i literari de la llengua, acceptada a tot el domini lingüístic. Tots ells havien de dominar el català, el llatí i l'aragonès. Van ser els primers traductors d'obres clàssiques a partir de textos originals.