Joan Salvat-Papasseit: Vida i obra poètica

Joan Salvat-Papasseit: Vida i Obra

Primers anys i influències

Joan Salvat-Papasseit va néixer a Barcelona, tot i que els seus orígens familiars provenen de les terres del Camp de Tarragona. El seu pare, fogoner de vaixell, no sabia llegir ni escriure. Quan Salvat-Papasseit tenia set anys, el seu pare va morir en un tràgic accident, fet que va influir profundament en la seva obra, mitificant elements del món mariner en honor al seu pare.

Als tretze anys, per problemes econòmics, es va veure obligat a treballar en diferents oficis. Durant l'adolescència, va formar amistats que va conservar fins a la seva mort. Amb ells, va freqüentar l'Ateneu Enciclopèdic, va fundar el Grup Antiflamenquista Pro-Cultura i va col·laborar en revistes de Reus com Los Miserables i Justicia Social, escrivint en castellà. Els seus escrits mostraven un esperit rebel i de lluita contra la injustícia, amb un possible sentit anarquitzant o socialitzant.

L'any 1918, ja com a escriptor en català, va recopilar aquests escrits al llibre Humo de Fábrica. Les seves lectures d'autors com Nietzsche i Kropotkin, i més tard Maragall i Novalis, van influir en la seva nova ideologia.

El camí cap a la poesia

El moralisme social de Salvat-Papasseit va entrar en crisi. Davant la disjuntiva de continuar amb el seu regeneracionisme moral o convertir-se en poeta, va triar la poesia i l'experiència avantguardista. Paral·lelament, va iniciar una relació amb Carme Eleuterio, qui esdevindria la seva esposa.

Per problemes econòmics, va treballar de vigilant de nit al moll de la fusta per mantenir la seva mare i el seu germà petit. Malgrat això, va continuar freqüentant els seus amics, va assistir a un curs de Jordi Rubió i va ser condemnat a dos mesos i un dia de presó (que mai va complir) per un article publicat a Los Miserables.

Mentre treballava al moll, va visitar Eugeni d'Ors, qui li va recomanar un ofici més adequat.

Evolució poètica i malaltia

Salvat-Papasseit va començar a patir tuberculosi i va evolucionar ideològicament, depurant la seva poesia i allunyant-se del socialisme cap a un individualisme vagament anarquista. Va publicar el seu primer poema avantguardista, Columna Vertebral: Sageta de Foc, a la revista Un Enemic del Poble, que ell mateix editava.

Es va casar amb Carme Eleuterio, amb qui va tenir dues filles: Núria i Salomé.

A partir de 1919, treballant a les Galeries Laietanes gràcies a Eugeni d'Ors, va relacionar-se amb nombrosos escriptors i artistes. Va publicar els manifestos Sóc Jo, Qui Parlo als Joves i Poemes en Ondes Hertzianes.

Decadència de les avantguardes i darrers anys

El 1920, amb la decadència de les avantguardes, Salvat-Papasseit va publicar Contra els Poetes en Minúscula, on defineix la seva concepció del Poeta (sincer i no preocupat per la forma) en oposició al poeta en minúscula (preocupat per la perfecció formal). També va publicar L'Irradiador del Port i les Gavines i va passar sis mesos en sanatoris d'Andorra i França. Malgrat la malaltia, va mantenir un gran vitalisme.

Entre les seves composicions destaquen La Gesta dels Estels i El Poema de la Rosa als Llavis, un poema d'amor intens.

Va morir el 1924. Sota el seu coixí, es van trobar els poemes Óssa Menor, publicats pòstumament.

Estil i evolució literària

L'obra de Salvat-Papasseit evoluciona des d'una poesia de sermó, amb un plantejament ideològic i moral, cap a una poesia més depurada. En la seva primera etapa, s'observa un caràcter moralista influenciat per la bohèmia negra i la lluita politicosocial. La seva militància socialista el va decebre, i es va apropar a un anarquisme individualista.

Columna Vertebral: Sageta de Foc marca la transició del modernisme i les idees nietzscheanes i anarquitzants cap al futurisme. Amb aquesta nova tendència, publica Poemes en Ondes Hertzianes.

Per aconseguir l'estètica avantguardista, va assimilar elements del futurisme i el cubisme, cosa que va resultar en un cert aire superficial. En la seva poesia, el món maquinístic i domèstic domina l'home.

Segons Joan Fuster, l'avantguarda va ser útil però insatisfactòria per a Salvat-Papasseit, ja que li faltava el cant popular. El seu anhel de pertànyer al moviment rupturista va portar J.V. Foix a acusar-lo de fals avantguardista, ja que les seves composicions mantenien un cert ordre i lògica formal. Tot i això, en poemes com Columna Vertebral: Sageta de Foc, utilitza recursos futuristes: eliminació de signes de puntuació, trencament del vers, espais en blanc, paraules en llibertat, signes aritmètics, etc.