Joan Salvat-Papasseit: Vida, Obra i Avantguarda Poètica Catalana

Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) i J.V. Foix (1893-1987) són els principals representants catalans que van assimilar propostes avantguardistes al servei de les seves poètiques personals i originals. Destaquen obres com El poema de la rosa als llavis i el guió cal·ligrama Jo sé que es besa...

Orígens i Formació Autodidacta de Salvat-Papasseit

Salvat-Papasseit va tenir uns orígens humils. Per qüestions econòmiques, ja que va quedar orfe de pare, només va cursar estudis bàsics a "L'Asilo Naval Español". Per això, la seva formació cultural va ser principalment autodidacta.

Als tretze anys va haver de començar a treballar. Al llarg de la seva vida, va exercir un bon nombre de professions:

• Adroguer
• Ajudant en un taller d'escultura
• Vigilant nocturn al moll de Barcelona (experiència que va inspirar el poema Nocturn per a acordió)
• Llibreter

Influències Intel·lectuals i Primers Escrits

El 1911, Salvat-Papasseit va conèixer Emili Eroles, un llibreter amb una parada de llibres de vell a Barcelona. Aquest fet el va portar a assistir a tertúlies literàries que es feien a la llibreria, on es va introduir en l'obra i el pensament del filòsof alemany F. Nietzsche (segle XIX), en l'obra d'Ibsen (autor teatral noruec de finals del segle XIX) i en la narrativa de l'escriptor realista rus M. Gorki.

A través d'aquestes primeres lectures, podem afirmar que Salvat va tenir una formació intel·lectual vinculada a l'individualisme (només l'home fort, valent i crític amb la moral establerta pot fer canviar la societat) i a l'obrerisme (crítica al sistema capitalista i a les injustícies socials).

Els Primers Escrits No Literaris: "El Gorkiano"

Els primers escrits no literaris de Salvat van ser en castellà, publicats en diferents revistes obreres (socialistes i posteriorment anarquistes), en què signava amb el pseudònim d'"El Gorkiano". Aquests articles van ser aplegats anys després, el 1918, sota el títol Humo de fábrica.

L'Avantguarda i l'Activitat Editorial

A finals del 1917, va conèixer els pintors Torres García i Rafael Barnadas, que li van donar a conèixer les propostes avantguardistes, especialment del futurisme (exaltació del món modern, la màquina, la velocitat i estètiques innovadores).

El 1917, Salvat-Papasseit va ser contractat com a director de la llibreria de les Galeries Laietanes, una feina que li va permetre editar els seus escrits.

Revistes Fundades per Salvat-Papasseit

• Aquest mateix any, va fundar una revista d'un sol full que va prendre el nom d'una obra teatral d'Ibsen, Un enemic del Poble, amb el subtítol "full de subversió espiritual". En van aparèixer 18 números (1917-1919). Salvat hi tenia una secció pròpia anomenada "Mots propis", on prenia partit definitiu per l'anarquisme i l'individualisme.

• El 1918, va editar un sol número de la revista Arc Voltaic, en què van col·laborar Joan Miró i altres artistes propers a les avantguardes.

L'Obra Poètica de Salvat-Papasseit

A finals de 1917, va publicar el seu primer poema en català, Columna vertebral.

La seva activitat poètica va ser intensa malgrat la seva malaltia (tuberculosi). Entre les seves obres més destacades trobem:

• Poemes en ones hertzianes (1919)
• L'irradiador del port i les gavines (1921), que inclou el poema Tot l'enyor del demà (Antologia poètica).

Evolució Temàtica i Estilística

A partir de L'irradiador del port i les gavines, la poesia de Salvat-Papasseit esdevé més intimista i s'expressa amb estils poètics més tradicionals, tot i que no oblida del tot el discurs avantguardista. Apareixen nous temes:

• L'amor entusiasta i lliure.
• L'evocació nostàlgica del món infantil.
• L'exaltació de la vida quotidiana i dels oficis més senzills.
• La mitificació del món mariner (amb el jo líric com a navegant, aventurer, pirata...).

En els darrers poemes, es percep una preocupació per la proximitat de la mort.

Síntesi de l'Obra i el Pensament de Salvat-Papasseit

La vida de Salvat-Papasseit i la seva obra van estar sempre unides a la defensa de valors com la rebel·lia, el combat, la llibertat i la sinceritat.

Una de les característiques de l'obra de Salvat és el seu optimisme vital, present en l'amor, en la vida quotidiana i en la lluita contra la malaltia. En els primers llibres, aquest vitalisme se centra en una exaltació de l'acció, la valentia i la lluita contra l'opressió, amb referències a la vida urbana i la tecnologia.

El seu llenguatge poètic és una combinació d'una poesia convencional (mètrica, rima, imatges retòriques basades en la tradició) amb tècniques avantguardistes (cal·ligrama, versos esglaonats, diferents tipografies).