Joan Oliver: Vida, Obra i Llegat d'un Intel·lectual Català

Joan Oliver: Vida, Obra i Llegat

Joan Oliver va néixer a Sabadell (1899) i va morir a Barcelona (1986). Era fill d’una destacada i rica família de la burgesia de Sabadell. Va rebre una molt bona educació, va estudiar Dret, va viatjar per tota Europa, però aviat va veure que els seus interessos eren les lletres.

El 1919 va formar el Grup de Sabadell, un col·lectiu de joves avantguardistes que cultivaven una literatura trencadora, iconoclasta (actitud que va contra els símbols), satírica, amb molt sentit de l’humor que jugava entre l’absurd i la tradició.

Va començar a ser conegut a través del Diari de Sabadell, del qual se’n va fer càrrec el 1923, i també a través d’una editorial que va fundar amb els seus amics, La Mirada, on publicaven les seves obres i també obres d’autors coneguts, bàsicament d’estil noucentista (clàssic i convencional).

El 1926 se’n va a viure a Barcelona, on treballarà en diverses publicacions de l'època:

1. La Veu de Catalunya (noucentista)
2. La Publicitat (noucentista)

En aquesta època a Barcelona es va prendre seriosament la seva carrera literària i va decidir que es dedicaria al teatre.

Obra

• Narrativa breu: 1963, Biografia de Lot i altres proses
• Poesia
• Teatre

Tant en el teatre com en altres gèneres va mostrar una voluntat rupturista i revolucionària, fent crítiques constants a la classe burgesa de la qual provenia, i a nivell personal trencant amb la seva família i apartant-se’n.

Als anys 30 es va mostrar compromès amb el nacionalisme català i amb la revolució obrera, compromís que es va fer evident amb les obres que va escriure, sobretot en el teatre. Va defensar la República fins al final i, quan va arribar el final (la guerra), es va haver d’exiliar a França. Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial se’n va anar a Xile i allà es va dedicar a participar en diversos projectes entre els exiliats. Van fundar una revista que es deia Germanor, que es va editar a Xile.

El 1948 torna a Catalunya. Va haver de passar dos mesos a la presó, però després va tornar a fer vida a Barcelona. Va participar en projectes revolucionaris d’oposició a la dictadura. Va dirigir el Club dels Novel·listes, que va ser una iniciativa que va intentar publicar novel·la en català. També va ser fundador de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona per fomentar el teatre en català. Totes les activitats d’oposició al franquisme el van convertir en un personatge admirat pels joves universitaris i escriptors.

El jovent dels anys 60 el va considerar el seu mestre i ell durant aquests anys es va dedicar a escriure contra la dictadura franquista, contra el consum, l’imperialisme americà, la classe burgesa...

Característiques de la seva obra

• Esperit crític (contra les classes burgeses)
• To moralitzant
• Narracions que es caracteritzen pel to sarcàstic, humorístic...
• Estil noucentista, aparentment senzill, clàssic, efectiu, precís...
• Ús de personatges i temes de la Bíblia que, en els seus contes, són símbols contemporanis.
• Feia servir el pseudònim de Pere Quart quan feia poesia, que el va buscar per molestar la gent ignorant i jugar amb la burla.

La Poesia

És la part de la seva obra que té més reconeixement. Va començar més tard que amb els altres gèneres. La seva primera obra significativa: 1934 - Les Decapitacions, llibre avantguardista d’intenció humorística on es dedica a decapitar aquells personatges i idees nefastes.

Per exemple, alguns personatges de la Bíblia, algunes teories de la poesia... L’any 1936 escriu una poesia llarga: Oda a Barcelona, poema llarg dedicat a Barcelona que es caracteritza per l’esperit cívic. Aquesta poesia és la que millor demostra el trencament amb la classe burgesia.

Amb l’Oda a Barcelona, Pere Quart segueix una tradició:

• La primera Oda a Barcelona la va escriure Verdaguer, símbol de modernitat, perspectiva burgesa, la catalanitat.
• La segona Oda a Barcelona comença amb un punt de vista optimista i acaba amb un punt de vista miserable, amb un punt de vista injust. Barcelona europea, moderna, però a mig poema es va donar la setmana tràgica, llavors va continuar amb una altra perspectiva. Símbol de la desgràcia, la pobresa, el salvatgisme, la injustícia.
• La tercera Oda a Barcelona és de Joan Oliver, inicis de la Guerra Mundial amb un punt de vista revolucionari, superació de les injustícies. Defensa les idees revolucionàries.

A l’any 1937 va escriure un llibre de poemes que es diu Bestiari, col·lecció de poemes breus d’aparença infantil on fa acudits i jocs de paraules a partir del tema dels animals, humorístic.

Passada la Guerra, a l’any 1947, a l’exili, escriu un llibre, Saló de Tardor, col·lecció de poemes de to greu i enyorant. L’enyorança de l’exili, únic llibre sense to d’humor, llibre reflexiu.

L’any 1955, Terra de Naufragis, temàtica similar, escrit a Catalunya.

Als anys 60 torna al seu estil d’abans, Vacances Pagades. Aquest llibre el convertirà en líder conegut i admirat per la joventut. Va escriure més llibres amb aquesta temàtica, el més important com a poeta: al 1981, Poesia Empírica.