Joan Oliver (Pere Quart): Biografia i Anàlisi de Ball Robat

Joan Oliver (Pere Quart): Biografia i Obra

Joan Oliver i Sallarès, conegut com a Pere Quart en la seva faceta de poeta, va ser un destacat narrador, dramaturg, traductor i periodista. Va néixer el 29 de novembre de 1899 a Sabadell (Vallès Occidental), en el si d'una família de la burgesia industrial. El seu besavi, Pere Oliver, havia estat un dels fundadors de la Caixa d'Estalvis de Sabadell.

Entre els anys 1916 i 1921, va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona.

Joventut i el Grup de Sabadell

De caràcter inquiet i rebel, i poc còmode amb els codis socials burgesos, va establir una forta amistat amb altres joves benestants sabadellencs com els escriptors Francesc Trabal i Armand Obiols. Amb ells va formar l'anomenat Grup de Sabadell, un col·lectiu marcat pel rebuig a la burgesia i pel desig de provocar la societat del moment.

Fruit d'aquesta efervescència, van impulsar la creació de l'editorial La Mirada (actualment Fundació La Mirada) que, a més de publicar títols considerats escandalosos per a les tendències de l'època, també va editar autors reconeguts com Josep Carner i Carles Riba. D'aquest grup sabadellenc, Francesc Trabal i Joan Oliver van ser, principalment, els qui van elaborar les obres literàries més reeixides.

El 1928, Oliver va publicar el seu primer llibre de proses, Una tragèdia a Lil·liput. Però no és fins al 1934 que va aparèixer el seu primer poemari, Les decapitacions.

La Guerra Civil

Durant la Guerra Civil espanyola, Joan Oliver es va implicar intensament en la lluita antifeixista. Va presidir l'Agrupació d'Escriptors Catalans, filial de la Unió General de Treballadors (UGT), i va organitzar el Servei de Biblioteques del Front.

Exili i Retorn

El 1939, es va exiliar a França, on va estar un temps amb altres escriptors catalans al castell de Roissy-en-Brie i després a Saint-Cyr-sur-Morin. Posteriorment, es va exiliar a Amèrica del Sud, primer a Buenos Aires, on el col·lectiu de refugiats es va traslladar en el vaixell Florida, i, finalment, a Santiago de Xile, on va residir nou anys.

Va tornar a Catalunya el 1948, on va trobar un país derrotat i empobrit pel franquisme. Poc després d'arribar, la policia va registrar casa seva, li van retirar el passaport i va ingressar a la presó Model de Barcelona, on va estar dos mesos i mig. Uns mesos més tard, la seva dona, Conxita Riera, va morir de leucèmia. Aquests van ser per a Joan Oliver uns anys molt amargs.

Fruit d'aquestes experiències, va escriure els llibres Saló de tardor i Terra de naufragis. Va contribuir també a la fundació de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona.

Lúcid fins a l'últim moment, Joan Oliver, més conegut en la història de la literatura catalana com a Pere Quart, va morir el 19 de juny de 1986.

"Ball Robat" de Pere Quart

Origen i Estrena

L'obra teatral Ball Robat, titulada originalment "Comèdia dramàtica en 3 actes i un epíleg", s’origina a partir del relat Escena d’alcova. Va ser escrita el 1954 i estrenada el 1958 al Teatre Candilejas de Barcelona. El ressò crític va ser escàs i només es va fer una representació a Barcelona i dues pre-estrenes a Reus i a Bellaterra.

Publicació i Influències

Als anys 60, l'obra es va publicar en català. La versió en castellà es titula Bodas de cobre.

En el sentit de crítica de classe que impregna l'obra, no és estrany que els estudiosos hagin parlat d’influències de grans autors com:

• George Bernard Shaw (per l'enginy)
• Oscar Wilde (per les maneres)
• Jean Anouilh
• Anton Txèkhov
• Albert Camus

Argument de l'Obra

L'estructura narrativa presenta tres parelles que es troben infelices i desenganyades des del punt de vista conjugal. Enyoren l’anhel irrealitzat d’haver pogut ser feliços amb un cònjuge diferent del seu, que és, tanmateix, amic i component d’una altra parella.

La situació culmina el dia de celebració de l’aniversari, quan s’adonen que si s’haguessin casat amb una altra parella, la situació seria la mateixa, ja que igualment no hi hauria felicitat.