Joan Mira i Joan Fuster: Assaig i Identitat Valenciana

Joan Mira: Escriptor i Analista de la Societat Valenciana

Joan Mira, escriptor, antropòleg, sociòleg i professor universitari, va nàixer a València el 1939. Va estudiar a Roma i actualment és professor de la Universitat Jaume I de Castelló. És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Com a assagista, destaquen els seus treballs sobre la situació de la llengua i el poble valencià, com Crítica de la nació pura. A més, és articulista setmanal a la revista El Temps. També és autor de biografies i monografies divulgatives, com València per a veïns i visitants.

Durant anys, ha tractat els temes amb una frescor envejable. L'article d'opinió és, en les seues mans, un assaig en miniatura. Té una gran capacitat d'argumentació i maneja molt bé la ironia. La reflexió sobre el cas del valencià, la cultura i la nació catalanes és fonamental en l'obra de l'autor. Una de les grans virtuts d'aquest escriptor és demostrar que la problemàtica que valencians i catalans tenen al voltant de la seua condició nacional no és tan diferent de la que pateixen molts altres pobles del món.

És autor de novel·les i reculls de contes: Viatge al final del fred (1984), Els treballs perduts (1989), Borja Papa (1996), novel·la que va rebre els premis Joan Crexells, el de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi Nacional de la Crítica de literatura catalana, i Quatre qüestions d'amor (1998), premi de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. L’any 2002 va guanyar el premi Sant Jordi amb la novel·la Purgatori, que va merèixer també el premi de la Crítica.

Crítica de la nació pura

En aquesta obra, s'analitza el nacionalisme des de la perspectiva de l'antropologia social. Mira desfà una sèrie de tòpics sobre la nació entesa com un element “pur”, net i lliure de contradiccions, per mostrar-nos el que realment és: una creació social, humana, dependent dels símbols i sempre en construcció. Amb els seus arguments, aporta un punt de vista crític i engrescador. Temes com el nacionalisme, la relació entre la cultura i el poder, la creació i l’evolució de les identitats i dels símbols que les conformen, la importància de les llengües per tal de crear “consciència col·lectiva”, i la possibilitat de manipular tots aquests elements en benefici d’interessos molt concrets, ocupen una part considerable dels treballs de Mira.

Sobre la nació dels valencians

És una reflexió sobre la complicada adscripció nacional dels valencians. Mira opta per una via “valenciana”, allunyada tant de la dependència espanyola com de l’abstracció intel·lectual que representa l’opció catalanista.

Joan Fuster: L'Assagista Clau del País Valencià

Joan Fuster va nàixer a Sueca el 23 de novembre de 1922. El 1943 va començar els estudis de Dret a la Universitat de València. Encara que també va escriure poesia durant una època, la producció de Joan Fuster se centra en l’assaig. Després de la Guerra Civil va ser l'assagista més significatiu de totes les terres de parla catalana. Fuster és considerat un escèptic, com queda ben reflectit en els seus llibres. Reflexionà sobre aspectes diversos de la vida cultural i quotidiana, com per exemple l’augment de la delinqüència; va escriure obres de crítica i d’història literàries, que van contribuir a la creació d’un corpus teòric per a la literatura catalana i, finalment, fou el primer pensador que va reflexionar durant l'època més dura del franquisme sobre la identitat històrica i cultural del País Valencià. Per aquesta raó, entre d’altres, la repercussió del seu assaig va ser molt gran.

Entre les seues obres destinades a reflexionar i investigar sobre la identitat col·lectiva dels valencians, destaca Nosaltres els valencians, on mostra una nova manera de veure la història i posa els fonaments per a una autèntica recuperació de la personalitat valenciana. És una obra cabdal on s’analitzen les nostres mancances i frustracions com a poble: l’autoodi, el provincianisme, la manca d'una força social compromesa... Fuster planteja la presa de consciència nacional dels valencians com a fet indispensable per a la construcció del nostre futur.

Fuster va ser un escriptor autodidacta principalment assagístic, les obres del qual van tenir tant repercussions culturals, com ideològiques i socials.

Estil

El seu estil és fresc, desenfadat, carregat de fórmules col·loquials. La seua mirada és subtil, sagaç, irònica i moltes vegades càustica. Fuster hagué de vèncer en la seua trajectòria intel·lectual moltes adversitats: censura, hostilitats, falta de mitjans, absència d'ambient cultural, silenci dels mitjans de comunicació del País Valencià, atonia cívica…