Joan Maragall: Poeta, Pensador i la "Paraula Viva" del Modernisme Català
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,94 KB
Joan Maragall (1860-1911): Figura clau del Modernisme
Maragall fou un dels principals exponents del Modernisme català. La seva activitat intel·lectual va ser molt diversa:
- Periodista
- Traductor
- Poeta
- Autor teatral
- Assagista
La seva vida privada va ser burgesa i plàcida, però les seves inquietuds intel·lectuals foren a vegades convulses i contradictòries, en consonància amb el seu temps.
Vida i trajectòria professional
Joan Maragall i Gorina fou el fill hereu d'un industrial tèxtil. En contra de la voluntat del seu pare, que volia que continués el negoci, va estudiar la carrera de dret, però va exercir d'advocat poc temps.
Inicis i col·laboracions periodístiques
El 1890 va entrar com a secretari de redacció del Diario de Barcelona, un diari de tendència conservadora en el qual va publicar centenars d'articles en castellà sobre literatura, política i temes socials.
El 1891 va començar a col·laborar a la revista modernista L'Avenç, on va donar a conèixer els autors europeus més importants del moment, sobretot Nietzsche, de qui va rebre una forta influència. El 1903 deixà el càrrec del Diario de Barcelona, però hi va continuar fent col·laboracions. Igualment, va escriure en altres publicacions, com La Veu de Catalunya.
Posicionament ideològic i crítica social
En els seus escrits, Maragall reclamava canvis morals i culturals dins la societat catalana. Sovint era molt crític envers la seva classe social, la burgesia, perquè la veia més interessada en obtenir beneficis econòmics que en liderar els canvis culturals i socials que necessitava la societat catalana.
Des de les pàgines dels diaris, Maragall es posicionà davant fets socials i polítics que trasbalsaren Catalunya, com ara:
- Els fets de la Setmana Tràgica.
- La pèrdua de les colònies espanyoles a ultramar (Cuba, les Filipines).
- Els atemptats anarquistes (la bomba al Liceu).
La seva posició ideològica era la defensa de la pau, de la concòrdia i del perdó davant la barbàrie, la sang i la violència.
La tasca de traductor
Cal destacar també la seva tasca de traductor. Són importants les seves traduccions al català d'obres d'autors alemanys com Goethe i Nietzsche, entre altres. També traduí del grec clàssic un recull d'Himnes Homèrics.
L'obra poètica de Maragall
Maragall fou el poeta més emblemàtic del Modernisme. La seva obra ha estat recollida en cinc llibres:
Els cinc llibres de poesia
- Poesies (1895)
- Visions i Cants (1900)
- Les Disperses (1904)
- Enllà (1906)
- Seqüències (1911)
La seva poesia tracta temes com el paisatge, la natura, la pàtria, el folklore (mites i llegendes catalanes) i la fe. El tractament que dóna a aquests temes s'allunya dels tòpics de la Renaixença. Una actitud vitalista, entusiasta, de confiança en la vida i en l'ésser humà recorre gran part de l'obra poètica de Maragall.
La teoria de la "Paraula Viva"
La base teòrica de la seva poesia, que anomenà «paraula viva», és d'inspiració romàntica i va ser defensada per primera vegada en el discurs inaugural que va pronunciar el 1903 quan va ser nomenat president de l'Ateneu de Barcelona.
Maragall, en aquest discurs, titulat «Elogi de la paraula», exposava que el poeta ha de trobar-se en un estat anímic d'inspiració i febre creadora abans de posar-se a escriure i, aleshores, la paraula poètica emana d'una manera espontània i sincera del fons de l'ànima.
La poesia de Maragall, en general, és emotiva i antiretòrica, en què es prioritza la intenció i el sentiment abans que la preceptiva i les normes poètiques.