Joan Maragall: Poeta i Modernista Català

a)

Joan Maragall (1860-1911) va ser un destacat poeta, escriptor i polític. És considerat un dels màxims representants del modernisme literari català i una figura crucial en el panorama cultural de Catalunya. Joan provenia d'una família amb un negoci en la indústria tèxtil. Des de jove va mostrar un gran interès per la literatura i les lletres. Va estudiar a la Universitat de Barcelona, va cursar Dret, tot i que la seva passió sempre va estar en l'escriptura i la poesia. A més, allà va conèixer gent amb qui va compartir la seva passió. Va arribar a ser alcalde de Barcelona després de passar per alguns altres càrrecs en la política.

Algunes de les seves obres més notables inclouen:

• "Cant Espiritual" (1895): reflecteix la seva profunda espiritualitat i les seves reflexions sobre la fe i la vida interior.

• "Les Soledats, Senyoriales" (1903): captura temes com l'amor, la natura i l'existència humana.

• "Oda nova" (1908): reflecteix la seva visió innovadora al modernisme català, abordant temes socials i espirituals amb un estil distintiu.

b)

Joan Maragall considera que la poesia hi és per tot; és l’art de la paraula, però es troba a l’essència de les coses (influència platònica). El poeta té el do de veure, i és l’única persona privilegiada que pot veure la poesia amagada a l’essència. Per tant, és el poeta qui ha de tornar a la societat, en forma de poema, la bellesa que s’amaga darrere la realitat. Té una concepció religiosa (cristiana) de la vida. Creu en la bona fe, en la bondat de la vida, per la qual cosa mira la vida amb optimisme i presenta una actitud positiva (d’agraïment) cap a la vida. La seva teoria de la paraula viva explica que el poeta rep una inspiració que li dicta el poema, gràcies a la seva actitud contemplativa davant la vida. El poeta és una mena d’intermediari entre la bellesa i el poema.

c)

El poeta espera aquesta veu interior, anomenada inspiració, que neix de la percepció del món a través d’un paisatge o una escena. Aquesta li dicta la poesia i pot ocórrer en qualsevol moment. Ell és qui dóna forma a la poesia deixant-se fluir espontàniament per les paraules dictades, que no es poden modificar.

d)

Joan Maragall, a través dels seus poemes, destaca la reflexió sobre la vida i la seva relació amb la natura. Alguns dels temes principals que tracta en les seves obres inclouen l'amor, la fe, la soledat, la relació amb la divinitat i la cerca de significat existencial. La seva poesia també aborda qüestions socials i polítiques, reflectint el seu compromís amb la justícia i el servei públic.

Dos títols significatius de les seves obres que il·lustren aquests temes són:

• "Cant Espiritual" (1895): A través d'aquesta obra, Maragall explora la dimensió espiritual de l'ésser humà, aprofundint en la seva relació amb la divinitat i la recerca de significat a través de la fe.

• "Les Soledats, Senyoriales" (1903): Aquest llibre de poesia destaca per la seva introspecció i reflexió sobre la soledat, l'amor i altres qüestions existencials, revelant la complexitat del seu món interior i la seva habilitat per expressar-ho líricament.

Tres narradors modernistes:

1. Joaquim Ruyra: “Pinya de Rosa”.
2. Raimon Casellas: “Els sots ferèstecs”.
3. Prudenci Bertrana: “Josafat”/ Nàufrags.

Quatre autors de l’Escola mallorquina: Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover, Maria Antònia Salvà, Gabriel Alomar.

Quatre característiques de la poesia de l’Escola mallorquina:

• Musicalitat i perfecció formal.
• Bellesa i puresa de la llengua.
• Inspiració de l’humanisme clàssic i del mediterraneisme.
• Interès per la natura, el paisatge com a tema principal.

Dues característiques de la novel·la modernista:

• Lluita per la llengua.
• Voluntat de transformació.

Concepte de màxim de disciplines artístiques: "Gesamtkunstwerk".

Quatre temes que tracta Joan Maragall en els seus poemes: Amor, natura, mites i llegendes, religió.

Mila: simbolitza la sexualitat reprimida.

Ànima: simbolitza el mal de la humanitat.

El pastor Gaietà: simbolitza la puresa i espiritualitat de la muntanya.

Nom de dues revistes modernistes: L’Avenç, Pèl i Ploma.

Títol de tres obres de Joan Maragall: Poesies, Visions i cants, Elogi de la paraula i elogi de la poesia.

Dos personatges que simbolitzen l’artista modernista: Ramonet i la vaca cega.

Nom de l’ermita on transcorre l’acció de Solitud: ermita de Sant Ponç.

Títol d’un monòleg teatral de Víctor Català que causà escàndol: La infanticida.