Joan Fuster: Vida, Obra i Evolució de l'Assaig Català al Segle XX

L'Assaig Català al Segle XX: Evolució i Context

L'assaig és un gènere literari en prosa que expressa idees, reflexions o opinions personals sobre un tema determinat de manera subjectiva, però amb la voluntat d'analitzar i argumentar.

Etapes Clau de l'Assaig Català

• 1900: Inicis de l’Assaig

  Comença amb Eugeni d’Ors, influenciat pel francès Michel de Montaigne. També destaquen Josep Pla, Gaziel i Sagarra.

• 1940-1950: Postguerra i Repressió Franquista

  Caracteritzada per la censura i la manca de producció. Només alguns textos es van publicar a l’exili. Gaziel va escriure, però no va publicar fins al 1970.

• Anys 60: Nou Impuls de l’Assaig

  Marquen la fi de l’aïllament internacional i l’entrada a l’ONU. Es produeix una relaxació de la censura i l’aparició de revistes clau:

  • Germinabit
  • Serra d’Or
  • Gorg

  Es crea Edicions 62 i Josep Pla es consolida amb El quadern gris. Altres figures destacades són Joan Fuster, Carles Cardó, Ferrater Mora i Vicens Vives.

• Anys 70: Transició i Democràcia

  Expansió dels mitjans de comunicació i diversificació temàtica de l’assaig. Escriptors rellevants: Montserrat Roig, Joan Francesc Mira i Maria Aurèlia Capmany.

Joan Fuster i Ortells (1922-1992)

Biografia i Compromís Intel·lectual

Nascut a Sueca, fill d’un tallista d’imatges religioses. Va estudiar Dret a la Universitat de València, però no va exercir. Formà part del grup d’escriptors valencianistes al voltant de l’editorial Torre. Va col·laborar en revistes de l’exili com Pont Blau.

Fuster va ser un intel·lectual compromès amb la defensa de la llengua i la cultura valenciana. Entre les seves obres cabdals destaquen Nosaltres, els valencians (1962) i El País Valencià (1962). Es va convertir en una veu de referència en literatura, història i llengua. Va patir un atemptat amb bomba durant la transició democràtica.

Gèneres Literaris Conreats per Fuster

• Poesia

  Primeres obres: Sobre Narcís i Ales o mans (finals anys 40). El poema “Criatura dolcíssima” va ser musicat per Lluís Llach. Set llibres de versos (1987) és el recull de tota la seva obra poètica.

• Narrativa

  Va renunciar a escriure narrativa pròpia. Va realitzar traduccions d’autors com Albert Camus i Ignazio Silone. Va ser un animador de joves novel·listes (com Isabel-Clara Simó i Joan Francesc Mira).

• Assaig

  Es divideix en tres grans àrees:

  1. Assaig cívic i polític: Analitza la història i la realitat social dels valencians.
  2. Assaig humanístic: Tracta la vida quotidiana, la cultura i la història.
  3. Crítica i història literària: Obres com Poetes, moriscos i capellans.

• Aforismes

  Frases breus i enginyoses. Va publicar aforismes en llibres com Consells, proverbis i insolències i Diccionari per a ociosos (1964).

Estil i Temàtica de Joan Fuster

Característiques de l'Estil

L'estil de Fuster es caracteritza per:

• Ús de la ironia, l'humor i el sarcasme.
• Inclusió d'expressions populars, exclamacions i col·loquialismes.
• Pensament en construcció: Obert, viu, amb contradiccions i matisos (ús de punts suspensius, cometes, cursiva...).
• Argumentació i contraargumentació.
• Interpel·lació directa al lector.
• Claredat expositiva.
• Ús de recursos retòrics: metàfores, comparacions, exageracions, etc.

Temàtica Central

Fuster és un assagista humanista (reflexiona sobre l'home i la societat). Els seus temes principals són:

• Cultura i literatura.
• Vida quotidiana.
• Política i actualitat.
• Condició humana i història.

Anàlisi de Diccionari per a ociosos (1964)

L'obra presenta una estructura de diccionari, amb textos de diversa extensió i temàtica, ordenats alfabèticament. Predomina el model estructural argumentatiu, amb assaigs que inciten a la reflexió i ofereixen punts de vista personals. Conté aforismes, divagacions o dissertacions sistematitzades. Fuster utilitza cites o veritats acceptades per desenvolupar la seva reflexió. La temàtica és diversa, centrada en l’ésser humà, amb referències cultes i elements quotidians.

Exemples d'Entrades Destacades

• «Cadira»: Crítica a la comoditat.
• «Covardia»: La por com un element compartit per tots els éssers humans.
• «Escepticisme»: Defensa del dubte.
• «Gent»: Relativitat del terme «gent» (tots som «gent»); quan dic «gent» m'incloc en un grup determinat.
• «Lectura»: Llegir és seguir vivint (passió per la lectura).
• «Rellotge»: La tecnologia varia la percepció del temps.
• «Ser» (aforisme): Ens imaginem diferents de com som per a sobreviure (autoengany).
• «Xenofòbia»: La identitat d'un grup es construeix contra un altre grup (tots som estrangers en relació a un altre grup i podem patir la xenofòbia d'un altre).