Joan Fuster: Mètode i Reflexió al 'Diccionari per a ociosos'

El Mètode de Joan Fuster: L'Assaig Temàtic

Fuster va decidir ordenar alfabèticament els assajos d'aquesta obra encapçalant-los amb una paraula clau. Per això, el títol del text és temàtic, com ocorre amb totes les entrades de Diccionari per a ociosos. L'autor s'examina a partir d'un tema qualsevol, no importa quin, trivial o solemne, fugaç o permanent, perquè tracta d'adoptar l'actitud de Montaigne ("que sais-je"). Per a ell, escriure constitueix una operació d'autoexamen, de revisar-se contínuament les idees i les accions.

La Reflexió sobre la Condició Humana

CADIRA: De l'Objecte a la Vida Lliure de Patiment

Per això, encara que el tema en principi sigui la cadira i la seva evolució al llarg de la història, el que li interessa a Fuster és reflexionar sobre la humanitat i la seva manera de sentir i concebre la vida al llarg dels segles, i com, en aquest cas, els éssers humans actuals hem arribat a tenir una idea de vida lliure de patiment.

COVARDIA: Por, Condició Humana i Relativitat

Per això, encara que el tema en principi sigui la covardia, Fuster reflexiona sobre la por en general, sobre la condició humana, sobre la concepció que tenim de nosaltres mateixos i de la resta de la humanitat i sobre la relativitat de les coses, de manera que podem observar en el text la seva actitud vital cap a la humanitat.

ESCEPTICISME: Un Valor Positiu i la Llibertat de Pensament

Per això, encara que el tema en principi sigui l'escepticisme, la postura de Fuster és la de defensar-lo com a valor positiu que fa millors les persones des de molts aspectes vitals diferents. No dona una definició del terme, sinó que li val l'excusa per tal de reflexionar sobre la humanitat i la concepció que tenim de nosaltres mateixos i dels altres, reivindicant, com sempre, que som lliures per a pensar el que vulguem i que sempre ens hem de qüestionar les coses.

GENT: Col·lectivitat, Individualitat i Ús Lingüístic

El mot gent li aprofita per parlar de termes diversos que afecten les persones. Fuster reflexiona sobre el significat de la paraula, però també sobre l'ús lingüístic d'aquest mot, i sobre si és possible excloure'ns d'aquesta col·lectivitat, mostrant així la seva actitud vital sobre la idea de col·lectivitat i d'individualitat.

LECTURA: L'Hàbit Lector com a Reflex de la Condició Humana

Per això, encara que el tema sigui la lectura, el que planteja Fuster fa reflexionar sobre la humanitat en general i la visió de la vida, sobre la relació que hi ha entre l'hàbit lector i la condició humana, ja que la manera com llegim és el reflex de la nostra manera de ser.

RELLOTGE: La Consciència Temporal en l'Època Moderna

El mot rellotge, un objecte quotidià, li serveix d'excusa per a parlar de temes més profunds, com ara la consciència del temps o el pas del temps en l'època moderna. Encara que inicialment el tema principal del text sigui el rellotge com a objecte, Fuster reflexiona sobre com l'evolució d'aquest invent ha afectat la nostra percepció del temps, que ha passat de ser una idea abstracta a una idea molt concreta, amb minuts i segons, i sempre present en la nostra vida. Una vegada més, l'autor mostra les seves actituds vitals, en aquest cas, la consciència temporal de l'ésser humà.

SER: L'Essència i l'Acceptació en un Món Canviant

La tesi de Fuster és que reconèixer la pròpia essència, el nostre ser, no és senzill, perquè sempre ens pensem diferents. Utilitza el verb ser per a reflexionar sobre la naturalesa humana i sobre la concepció que podem tenir de nosaltres mateixos o dels altres. Fuster no intenta donar-nos consells, sinó fer-nos comprendre que acceptar-nos en un món tan canviant és difícil, i que hem de saber veure les dificultats i hem de saber adaptar-nos a nosaltres mateixos i a la realitat que ens envolta.

XENOFÒBIA: Patriotisme, Educació i Crítica a l'Odi

Encara que el tema inicialment del text sigui la xenofòbia, Fuster parla també de la idea de patriotisme i del paper de l'educació en la propagació de l'odi a l'estranger. En aquest cas, Fuster analitza la relació entre els pobles i critica certes formes de patriotisme que es basen en l'odi a l'estranger.

L'Actitud Vital de Fuster

Si s'observa el conjunt de l'obra de Fuster, es pot fer un seguiment de l'actitud vital de l'autor davant la llibertat, la naturalesa i la justícia.