Joan Fuster i Mercè Rodoreda: Assaig i Novel·la en la Postguerra

Context Històric i Cultural de Joan Fuster

Després de la Guerra Civil i fins als anys 50, hi havia una forta repressió franquista que prohibia qualsevol llengua que no fos el castellà i censurava les obres literàries. Molts autors van haver de viure a l'exili. Als anys 60, la censura es va relaxar i es va consolidar el panorama editorial. Es va permetre la traducció al català i van aparèixer noves editorials com Edicions 62. Autors com Joan Fuster van començar a destacar en aquesta època.

Trajectòria de Joan Fuster

Es va donar a conèixer com a poeta en les revistes de l’exili, però prompte va abandonar la poesia per a dedicar-se a l’assaig. Els seus assajos poden ser divulgatius (com "Nosaltres els valencians") o deliberatius (com "Diccionari per a ociosos"), on tracta temes diversos seguint un ordre alfabètic. Reflexiona sobre l’art, la literatura, el sexe, l’amor, la política i altres aspectes quotidians. També va ser un destacat crític literari.

Característiques de l'Assaig

L'assaig és una composició en prosa, no narrativa, que tracta temes diversos com filosofia, història o política de manera no especialitzada. És un gènere literari que promou el pensament crític i la reflexió sense dogmatismes. Originat al Renaixement amb Montaigne, es caracteritza per la seva discussió provisional i no sistemàtica. Joan Fuster, un humanista del segle XX, aplicava una mentalitat crítica, racionalista i escèptica per crear una literatura d'idees única.

Autors i Context d'Escriptura de l'Assaig

Durant la repressió franquista, l'assaig va ser afectat negativament, amb una pausa significativa entre 1939 i 1950. Als anys 60, la societat espanyola va canviar, millorant les condicions de vida i veient sorgir un moviment de resistència política i cultural. Aquest temps va presenciar un esclat literari més modern. Destaca en aquest període Josep Pla, amb el seu dietari "El quadern gris" (1966). Altres autors notables són Maria Aurèlia Capmany amb "Pedra de toc" i Agustí Calvet - Gaziel - amb "Tots els camins duen a Roma".

Context Històric i Cultural de Mercè Rodoreda

La Plaça del Diamant és una novel·la ambientada en els anys posteriors a la Guerra Civil espanyola. En aquell moment, Catalunya estava sota el règim franquista. Malgrat la censura, hi havia un interès creixent per la literatura catalana, amb premis literaris com el Joanot Martorell o el Creixells. Mercè Rodoreda, l'autora, va viure l'exili durant la guerra i va tornar a Catalunya als anys 70. Abans de La Plaça del Diamant, va guanyar el premi Víctor Català el 1957. Tot i no guanyar el premi Sant Jordi el 1960, Joan Fuster va reconèixer el seu valor i va impulsar-ne la publicació el 1962.

Trajectòria de Mercè Rodoreda

Va escriure diverses obres al llarg de la seva vida, des de la seua joventut fins a la seua vellesa. Al principi, va experimentar amb la poesia i el simbolisme en novel·les com "Sóc una dona honrada?" i "Aloma". Després, va viure temps difícils durant la guerra civil i l'exili, però va seguir escrivint, explorant tècniques narratives en obres com "Vint-i-dos contes". Va assolir el reconeixement amb "La plaça del Diamant", destacant la narrativa psicològica i temes com la identitat i el temps. En la seua etapa de maduresa, va abraçar el fantàstic amb "La meva Cristina i altres contes" i "El carrer de les Camèlies".

Característiques del Gènere de "La Plaça del Diamant"

La Plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, es va publicar el 1962, en una època on la censura literària s'estava relaxant sota el règim franquista. Això va permetre una diversificació de la narrativa. Destaquen tres corrents:

1. Narrativa imaginativa i fantàstica, representada per autors com Joan Perucho i Pere Calders.
2. Novel·la psicològica, amb escriptors com Joan Sales i Mercè Rodoreda, explorant les profunditats dels personatges.
3. Narrativa realista, amb autors com Manuel Pedrolo i Josep Mª Espinàs, reflectint la realitat social.

Segons l'estructura, els textos poden ser:

• Argumentatiu (introducció, cos argumentatiu, conclusió)
• Narratiu (plantejament, nus, desenllaç)
• Expositiu (introducció, desenvolupament, conclusió)