Joan Fuster i Joan Francesc Mira: Mestres de l'Assaig Català del Segle XX

Joan Fuster: L'Assagista Més Important del Segle XX

Joan Fuster ha estat l'assagista més important i més modern de la literatura catalana del segle XX. Fou també un gran precursor del gènere, en especial al País Valencià, on no hi havia antecedents d'importància. Però també a Catalunya, on després del desastre de la Guerra Civil els assagistes escassejaven.

Fuster és un autor d'una extensa obra literària d'una gran diversitat temàtica. Les seves reflexions se centren en l'ésser humà, tant en aspectes bàsics i quotidians com en les inquietuds generals de la seva època. Fuster reflexiona i fa reflexionar els lectors. Els seus assajos es caracteritzen per un estil distintiu:

• Intensifica l'expressivitat, utilitzant interrogants i punts suspensius.
• Utilitza un llenguatge connotatiu.
• Té un to irònic.
• Empra modismes populars i expressions col·loquials.

Fuster fou un humanista del segle XX, un lliurepensador que incorporava el seu examen de consciència a l'anàlisi de qualsevol fet. La força de la seva personalitat intel·lectual i l'extensió de la seva obra han superat l'àmbit literari i s'han projectat sobre la vida cultural i civil valenciana i catalana. Des de la dècada dels seixanta, fou una de les figures més representatives i més influents de la cultura del país.

Joan Francesc Mira: L'Assaig en Miniatura i la Mirada Antropològica

Joan Francesc Mira ha tractat els seus assajos amb una frescor singular. L'article d'opinió és, en les seves mans, un assaig en miniatura. Mira ha après de Fuster els recursos essencials del gènere: suggereix i argumenta amb gràcia. Maneja molt bé la ironia i és un veritable mestre de l'adjectiu.

Els coneixements antropològics de l'autor li resulten molt útils per analitzar qüestions fonamentals allà on altres només veurien aspectes superficials. Quan observa un poble, un territori o un costum, Mira compara allò que descriu amb allò que passa al nostre país.

Temes com el nacionalisme, la relació entre la cultura i el poder, la creació i l'evolució de les identitats i dels símbols que les conformen, la importància de les llengües per tal de crear consciència col·lectiva, i la possibilitat de manipular tots aquests elements en benefici d'interessos molt concrets, ocupen una part considerable dels treballs de Mira. És un escriptor plenament arrelat al país, conscient de les seves virtuts però també de les seves mancances, que observa la societat valenciana amb una mirada madura, enriquida per l'experiència vital, per la lectura i per la seva dedicació a l'escriptura. Els clàssics i l'humanisme, la democràcia i la raó, sustenten la seva forma analítica i reflexiva d'examinar la vida.