Joan Fuster i Joan Francesc Mira: Intel·lectuals Valencians Clau

Joan Fuster: Assagista i Intel·lectual Clau

Joan Fuster és l'assagista més important i modern de la literatura catalana del segle XX. És autor d’una extensa obra literària de gran diversitat temàtica. Les seves reflexions se centren en l'ésser humà, tant en aspectes bàsics i quotidians com en les inquietuds generals de la seva època, i planteja temes que abasten des de la història fins a la política. Fuster reflexiona i fa reflexionar els lectors sobre els problemes actuals amb una visió universalista. Els articles de diari de Fuster són assajos en miniatura.

L'Assagista Modern i Universalista

Amb El descrèdit de la realitat començà el 1955 una brillant carrera d'assagista, de vasta amplitud temàtica, amb un estil incisiu i amb adjectius hàbils i precisos. Després publicà moltes altres obres que responen a un humanisme clàssic i ètic, com Babels i babilònies.

Obra Erudita i Identitat Valenciana

Des del primer moment també publicà treballs erudits sobre història i literatura. Escrigué El País Valencià, un llibre fonamental per al coneixement de la història, la cultura i els problemes d'identitat nacional del País Valencià. Dins d'aquesta temàtica també escrigué nombrosos estudis i articles erudits, històrics, biogràfics i de viatges, com L'albufera de València.

Figura Influent de la Cultura Catalana

Des de la dècada dels seixanta fins a la seva mort fou una de les figures més representatives i influents de la cultura del país.

Joan Francesc Mira: Pensament i Creació

Joan Francesc Mira és una de les persones que més ha reflexionat sobre els canvis socials, en general, i, de manera especial, en el País Valencià. Es planteja què és una nació, les relacions entre cultura i nació, i què hem estat, què som i què podem ser els valencians, així com la problemàtica de la nostra llengua.

Reflexió sobre Nació i Canvi Social

Ha investigat les transformacions que implica el pas del món rural tradicional al món urbà i industrialitzat.

Anàlisi de la Problemàtica Valenciana

Entre les seves obres, podem destacar Cultures, llengües i nacions (1990) o Crítica de la nació pura (1984). Posa èmfasi en els atacs despersonalitzadors i tendenciosos que els valencians hem de suportar periòdicament. Enmig d’intents mediocres de “reformular” les tesis del nostre suecà més universal, les reflexions de Mira són les més rigoroses i fonamentades.

Obra Narrativa i Assagística

Els seus articles interpreten l’actualitat amb reflexions agudes, de manera que són com petits assajos. És també un gran narrador.

Narrativa Destacada

A El desig i els dies reflecteix en forma de llarg monòleg les aspiracions i fracassos de la seva generació pel que fa a la construcció del País Valencià. A Els treballs perduts reflexiona sobre els valors humans en una ciutat cada vegada més deshumanitzada i mercantilista. A Borja Papa retrata la intimitat, les ambicions i les frustracions de la família valenciana més influent.