Joan Fuster i Joan Francesc Mira: Assaig i Reflexió al País Valencià
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,88 KB
Joan Fuster i la seua influència
Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) La repercussió de la seua obra a partir dels anys 50-60 del segle XX fou enorme. En el panorama literari valencià de llavors, molt mediocre, l’aparició d’un escriptor com Joan Fuster resulta insòlita. Un jove que es decanta per la literatura i el periodisme. De vasta cultura, Fuster se centra, després d’uns començaments poètics, en la història i la literatura.
A través de l’assaig, Fuster interpreta la nostra història com ningú no ho havia fet abans. Destrueix el mite de les suposades arrels prehistòriques, iberes, romanes, visigodes o àrabs dels valencians actuals, per assenyalar-nos la nostra data de naixement (1238) i el nostre marc nacional. Aborda l’estudi dels nostres clàssics amb un rigor i estil inigualables, tant els medievals (Sant Vicent, Ausiàs March...) com els contemporanis (Espriu, Pla...) i en els assaigs reflexiona agudament sobre el món que l’envolta. Tot això amb l’estil mordaç, crític, irònic i fins i tot provocador quan cal. Cuida l'estil. Intensifica l’expressivitat amb preguntes retòriques i apel·lacions al lector. No dubta a usar modismes i expressions populars, al costat de profundes reflexions, per traure solemnitat a aquestes darreres. Mestre indiscutible dels valencianistes actuals, figura cívica insubornable, fou objecte de les ires del franquisme, primer, i del regionalisme espanyolista, més tard.
Joan Francesc Mira: Reflexions sobre la societat valenciana
Joan Francesc Mira (València, 1939) és una de les persones que més ha reflexionat sobre els canvis socials, en general, i, de manera especial, al País Valencià. Mira parteix de les tesis fusterianes per a plantejar-se què és una nació, les relacions entre cultura i nació, què som i què podem ser els valencians, així com la problemàtica de la nostra llengua. Posa èmfasi en els atacs despersonalitzadors i tendenciosos que els valencians hem de suportar periòdicament. Les reflexions de Mira són les més rigoroses i fonamentades. Ha investigat les transformacions que implica el pas del món rural tradicional al món urbà i industrialitzat. Entre les seues obres, podem destacar Cultures, llengües i nacions (1990) o Crítica de la nació pura (1984).
Els seus articles, a la premsa valenciana o catalana, interpreten l’actualitat amb reflexions agudes, de forma que, més que columnes d’opinió, són com petits assajos. És, a més a més, un gran narrador. A Els treballs perduts (1989) descriu la lluita del protagonista per mantenir els valors humans en una ciutat cada vegada més deshumanitzada i mercantilista. A Borja Papa (1996) retrata admirablement la intimitat, les ambicions i les frustracions de la família valenciana més influent i poderosa de la nostra història.