Joan Fuster i Joan Francesc Mira: Assaig i Pensament Valencià

Joan Fuster: L'assaig com a eina de reflexió

Nascut a Sueca, va estudiar Dret, però al cap dels anys va decidir dedicar-se a l'escriptura i a la col·laboració periodística. Va començar amb la poesia, però destaca especialment per l'assaig, que podem classificar en tres tipus:

• Humanístics: Tracta la vida de l'home en un món canviant, és a dir, l'evolució de l'ésser humà condicionat pel paper de la ciència i la tecnologia. Cal destacar el Diccionari per a ociosos.
• Sociopolítics: Suscitaren adhesions i enfrontaments en descobrir la realitat del poble valencià sense folklorismes. Cal destacar l'obra Nosaltres, els valencians, obra clau per a la consciència nacional. El rebuig d'una part de la societat valenciana va provocar la necessitat de publicar a Catalunya.
• Culturals i literaris: Orientats a la recuperació i la difusió del nostre patrimoni, tractant autors com Ausiàs March o sant Vicent Ferrer.

També va col·laborar en periòdics com El País i revistes com Serra d'Or o Levante, entre altres. El seu estil destaca per diversos procediments tipogràfics, un to irònic, fins i tot satíric, i l'ús de la varietat oriental.

Joan Francesc Mira: Antropologia i identitat

Llicenciat en Filosofia i Lletres, també va treballar com a investigador d'antropologia. El gènere literari més destacat és l'assaig, però també va escriure narrativa, on cal destacar Els treballs perduts i Purgatori.

En l'assaig sociològic hem de destacar Crítica de la nació pura, on desfà una sèrie de tòpics sobre la nació, entesa com un element pur, net i lliure de contradiccions, per mostrar-nos el que realment és: una creació social humana i, per tant, sempre en construcció, on tots els humans necessiten tenir una identitat de grup amb un simbolisme i llenguatge particular.

La seva obra més important actualment és Sobre la nació dels valencians, on opta per una via valenciana, propera al sentiment de valencianitat. Tracta el nacionalisme, la situació del valencià i la relació entre cultura i poder, entre altres temes. Va col·laborar en premsa en periòdics com El País o El Temps. També destaca per l'ús de la ironia i l'adjectivització, començant sovint amb una metàfora o comparació sobre un costum. En conclusió, moltes reflexions de Mira estan avalades per fets concrets de l'experiència, fent dels textos complicats exercicis intel·lectuals.