Joan Fuster i Joan Francesc Mira: Assaig i Compromís Literari

Joan Fuster: L'Assaig Català i el Compromís Ideològic

Joan Fuster és la figura culminant de l'assaig en llengua catalana. Va evolucionar amb els canvis històrics, socials, culturals i polítics de l'època en què li va tocar viure i escriure, mantenint sempre dues constants: una àmplia cultura i saviesa i la seua independència ideològica enfront d'un poder despòtic partidari de l'uniformisme encefàlic. Joan va començar publicant llibres de vers com: Sobre Narcís, Ales o mans, Terra en boca, Ofici de difunt i Escript er al silenci. En la seua poesia aborda temes com el sentit de l'existència, perdurar a la fugacitat de la vida, l'amor com a forma intensa i excel·lent de viure la vida i la poesia social, etc. L'obra en prosa de Fuster té una gran significació, ja que compensa un dèficit que patíem en la nostra literatura i serveix de model a noves generacions. És un dels autors més prolífics i fecunds de la nostra literatura i molt significant des de la perspectiva valenciana.

Classificació dels Escrits en Prosa de Fuster

Dividim en tres grups els escrits en prosa de Fuster:

Assajos Humanístics

Els temes que tracta en aquests assajos són l'activitat creativa i la crisi de l'home en el món actual tan canviant, i alguns temes de la seua època. Hi podem trobar assajos llargs (Diccionari per a ociosos, El descrèdit de la realitat), assajos breus (L'home, la mesura de totes les coses i Babels i babilonis), i també dietaris íntims on Fuster es troba més còmode (Causar-se d'esperar).

Escrits Sociopolítics

Aquests escrits, més polèmics i influents, són fruit de la seua consciència d'intel·lectual i del seu compromís social en l'època i en el país que li va tocar viure. Trobem assajos llargs (Nosaltres, els valencians és el llibre més important dintre d'aquest apartat, on Fuster intenta mostrar-nos una nova manera d'entendre la història dels valencians i unes possibles línies d'actuació per a superar la feblesa nacional, i ha ajudat a crear una consciència unitària entre totes les terres que parlen la nostra llengua), escrits de tipus polític (El blau en la Senyera, País Valencià, per què?), i reculls d'articles de premsa (Combustible per a falles, Un país sense política).

Estudis d'Història Cultural

Els seus escrits estan dotats d'un interès didàctic i d'una gran amenitat. Fuster ens apropa autors que ell havia estudiat i ens ajuda a entendre'ls i a interpretar-los. Destaquen també llibres com La decadència al País Valencià, Literatura catalana contemporània i Contra el Noucentisme.

Joan Francesc Mira: Antropologia, Narrativa i Compromís Cívic

Joan Francesc Mira, com a escriptor, abasta una gran varietat de camps: l'antropologia, la narrativa, els llibres de viatges, la crítica, l'assaig, articles de premsa, etc. L'assaig de Mira és un diàleg constant amb els punts més destacats de la vida, conflictes polítics, qüestions socials, obres literàries, accions cíviques, etc. L'article d'opinió és un assaig en miniatura, i ha après de Fuster els recursos essencials d'aquest art difícil. Mira s'estima més l'eficàcia que la declamació, té un posat aclaridor, escriptura directa, comenta amb precisió i sense concessions a l'ornament estètic. De la seua prosa són molt característiques les enumeracions contínues. Mira és un nacionalista intel·ligent i civilitzadament adversatiu, un observador molt atent als detalls i un professor de literatura grecollatina. La complexitat i diversitat de l'obra de Joan Francesc Mira s'estén a les obres llargues d'assaig de reflexió política on s'hi ha dedicat des del compromís amb el seu país i la seua cultura. Una de les grans virtuts de Mira és demostrar que la problemàtica que valencians i catalans tenim no és tan diferent de la que pateixen molts altres pobles del món.

La Crítica de la Nació Pura i Altres Reflexions sobre la Identitat

Aquest és un dels valors més importants de Crítica de la nació pura, on Mira analitza la qüestió del nacionalisme des de la perspectiva com a antropòleg social. Mira afirma que la nació és una creació social, humana, sempre en construcció i dependent dels símbols. Un altre treball, Sobre la nació dels valencians, és una reflexió sobre la complicada adscripció nacional dels valencians. Obres com Cultura, llengües, nacions o Sobre ídols i tribus complementen la rica reflexió de Mira sobre la identitat com a base per a la nació.