Joan Fuster i J.F. Mira: Assaig, identitat i cultura valenciana

Repercussió de l'assaig de Joan Fuster en la seva època

Joan Fuster (Sueca 1922-1992) és l'assagista peninsular més important de les generacions sorgides després de la Guerra Civil. La seva obra es classifica en tres blocs:

• Obres de temàtica humanística i general com Diccionari per a ociosos, en què tracta temes de política i de la vida cultural.
• Obres destinades a reflexionar i investigar sobre la identitat col·lectiva dels valencians, per a conèixer la història i els problemes del País Valencià, com l'obra Nosaltres, els valencians.
• Obres de crítica i d’història literàries, en què destaquen els estudis de clàssics com Ausiàs March o Vicent Ferrer i a autors com Espriu o Estellés.

Encara que els assaigs de Fuster presenten una gran varietat temàtica, responen sempre a la voluntat de comprendre un fet per establir un examen de consciència. L'examen de consciència propi de Fuster es va convertir en una interrogació radical sobre els valencians com a col·lectivitat en l'obra Nosaltres, els valencians, publicada el 1962. Es plantejava un país despersonalitzat que viu de tòpics, i va investigar sobre els factors històrics i socials que hi ha darrere d'aquesta situació.

Fuster va influir sobre un grup de joves per a construir una cultura nacional i moderna al País Valencià. De manera que van aparèixer llibreries especialitzades en el llibre en català i editorials noves, i va influir l'arribada d'un grup d'universitaris que no havia perdut la llengua pròpia, així com els professors que van dirigir-los com Tarradell o Dolç.

Joan F. Mira: Reflexions sobre la realitat contemporània

Joan Francesc Mira, traductor i novel·lista, és autor d'una producció assagística abundant on predominen els articles de diaris i publicacions periòdiques. Els seus articles, producte del columnisme d'opinió, solen partir d'una anècdota que pot ocórrer en la vida quotidiana i són redactats amb un llenguatge literari però no acadèmic. Tal com Josep Iborra ha afirmat, el que pretén Mira és fer veure que la nostra civilització s'acaba i en comença una de nova.

En les obres de Mira, predominen temes com el nacionalisme, la relació entre poder i cultura, les identitats i els símbols que la formen, així com la importància de la «consciència col·lectiva» i la influència en ella de les llengües. Però realment, el tema al voltant del qual s'orienta l'obra de Mira és la qüestió de la identitat i les seves conseqüències, concretament quant a l'ús polític que se'n fa.

Mira s'ha preocupat del seu país i de la seva cultura i, tal com ha assenyalat Jordi Sebastià, moltes de les reflexions d'aquest autor no serveixen només per al País Valencià, sinó que són vàlides per a qualsevol societat occidental. De manera que l'objectiu de Mira és demostrar que la problemàtica dels valencians i catalans quant a la nostra condició nacional no és tan diferent de la que pateixen altres pobles del món, fins i tot aquells que gaudeixen de bandera, fronteres, reconeixement internacional, etc., és a dir, gaudeixen d'elements que els haurien d'assegurar una existència menys conflictiva.