Joan Fuster i el Diccionari per a Ociosos

Idees de Fuster en "Diccionari per a Ociosos"

En aquest fragment, Fuster utilitza diverses entrades per a reflexionar sobre diferents conceptes:

• Cadira: Compara la comoditat de les cadires antigues amb les actuals, fent referència a l'evolució del pensament humà. La comoditat de les cadires busca facilitar-nos la vida.
• Covardia: Reflexiona sobre com trobar excuses per a no fer alguna cosa. Sempre hi haurà algú més valent, per això no podem mesurar la covardia. La por se supera enfrontant-la.
• Escepticisme: Divideix l'escepticisme en parts: Intel·lectual (els que dubten i encerten), Moral (els que usen el sarcasme per a transmetre caritat), Polític (els que fan revolucions) i Tècnic (els que rebutgen les tendències). Els escèptics creuen que no s'equivoquen perquè actuen segons el que consideren raonable, però estan lluny de la realitat.
• Gent: Critica l'ús de la paraula "gent" per a referir-se a la resta de persones que han fet alguna cosa.
• Lectura: Reflexiona sobre el valor de la lectura. Defensa els lectors perquè la lectura ens mostra el passat i el present, i ens permet aprendre. És una forma d'evasió del món real. Hi ha qui només valora els clàssics i les seves cites. "Llegir és seguir vivint" és un aforisme.
• Rellotge: Reflexiona sobre el temps. Parla dels diferents tipus de rellotges fabricats al llarg de la història. El temps és una invenció humana. Cada vegada està més controlat, vivim en una vida de trànsit.
• Ser: Ens imaginem d'una altra forma perquè, si no, no ens suportaríem.
• Xenofòbia: Comença definint la paraula i el seu desenvolupament. La xenofòbia genera més xenofòbia, ja que tots som estrangers per als altres. La xenofòbia sempre estarà entre nosaltres.

Característiques de l'estil de Fuster

• Ús de la ironia per a fer els escrits més amens i clars.
• Utilització de frases curtes per a donar sensació de sentencionalitat.
• Fragmentisme.
• Expressions col·loquials.
• Espontaneïtat.
• Intenció dialogant amb el lector. Conversacionalisme, expressions orals.
• Ús de signes gràfics.
• Pensament en construcció, utilitzant punts suspensius.
• L'aforisme: sentència breu que expressa un pensament complex de forma estètica.
• Figures retòriques.
• Circumloqui, per a evitar la censura.

Què és un aforisme?

Un aforisme és una proposició breu i enginyosa, que presenta la forma de màxima (sentència moral o condició pragmàtica, amb aparença de proverbi popular) i que tracta qüestions d'ordre científic, filosòfic o moral. En l'obra de Fuster trobem aforismes dins de qualsevol entrada, ja que és un dels trets més freqüents del seu estil. De tant en tant, deixa caure frases sentencioses (aforismes) plenes d'ironia, com si fossin endevinalles que cal resoldre atentament i des de l'experiència personal. Algunes entrades a "Diccionari per a ociosos" presenten la gràcia i brevetat dels aforismes, com "Ser" i "Servilisme".

Context històric i cultural de l'obra

"Diccionari per a ociosos" de Joan Fuster es va publicar el 1964, en un moment de relaxació gradual de la censura franquista i un emergent panorama editorial. Va consolidar Fuster com a destacat assagista català, després d'obres com "El País Valencià" i "Nosaltres els valencians". La seva trajectòria, des de la unitat a l'eclecticisme lingüístic, convergeix en aquesta obra, ancorada en l'assaig crític i reflexiu.

Etapes en la trajectòria de Joan Fuster

En la trajectòria de Joan Fuster, destaquen tres etapes: unitarista, policèntrica i eclecticisme geogràfic. Des de l'ús exclusiu del barceloní a la combinació amb el valencià, fins a centrar-se en l'assaig. A "Diccionari per a ociosos", Fuster consolida aquesta darrera fase, continuant amb l'ús del valencià excepte en publicacions externes, marcat per una perspectiva crítica i reflexiva.

Característiques generals del gènere

L'assaig de postguerra reflecteix la traumàtica experiència del conflicte i, sovint, de l'exili. Amb una perspectiva personal i subjectiva, hi ha una evolució de les idees literàries. Predominen les referències a altres autors, l'ús d'elements modalitzadors i recursos expressius com la ironia. Temàticament, s'aborden les causes i conseqüències de la Guerra Civil, reflectint els canvis socials i culturals de l'època.

Autors destacats en el context de l'obra

Josep Pla, eminent escriptor i periodista, va exercir com a corresponsal a diverses capitals europees, oferint cròniques polítiques i culturals. "El quadern gris" és una obra cabdal que retrata la societat catalana. Manuel Sanchis Guarner, filòleg i historiador valencià, es va destacar amb "La llengua dels valencians", centrada en la llengua catalana al País Valencià. Ambdues figures van enriquir el panorama literari català amb les seves contribucions significatives.

Evolució del gènere assagístic

Els anys 70 marquen el declivi del règim franquista i el naixement de la democràcia a Espanya, amb una modernització gradual del país. Al País Valencià, s'editen assaigs sobre qüestions nacionals. Entre els 70 i els 90, s'afiancen noves formes d'assaig com el dietari i l'autobiografia. Els anys 80 destaquen per una temàtica més crítica, amb l'ús predominant de la paradoxa, la ironia i el ritme. Això redefineix els assajos com a reflexions provisionals, sempre obertes a revisió.

Autors destacats en el gènere assagístic

Joan Francesc Mira (València, 1939) és un escriptor i articulista prolífic. La seva obra abasta estudis, assaigs i narrativa, amb una preocupació recurrent per la identitat dels valencians, explorant qüestions geogràfiques, antropològiques, lingüístiques i històriques. "Llengua i Literatura" és un dels seus treballs destacats. Montserrat Roig (1946-1991), llicenciada en Filosofia i Lletres, destaca per novel·les, contes i reportatges periodístics, explorant temes sociopolítics com "Els catalans als camps".