Joan Fuster: L'Assaig, la seva obra i "Nosaltres els valencians"

Característiques de l'obra de Joan Fuster

L'assaig de Fuster presenta moltes formes: article, diccionari filosòfic, diari, aforisme, monografia. El seu objectiu és la voluntat de comprendre un fet, un problema, fer un examen de consciència sobre qualsevol tema per aprofundir i comprendre'l millor. La seva literatura és una literatura d'idees en què trenca mites i prejudicis establerts.

La forma literària és un discurs lliure que tracta de molts temes. Té una característica molt especial, l'ús de cometes per donar a les paraules una altra significació. Són diàlegs que es fa amb ell mateix i amb el lector, en què es fa preguntes, reconsidera el que acaba de dir, fa precisions... Degut a aquest esperit de recerca, li dona tensió, que fa que tingui un estil àgil i incisiu, d'adjectivació precisa, esperit crític i clar.

Anàlisi de 'Nosaltres els valencians'

L'obra més destacada és "Nosaltres els valencians". És un examen de consciència del que som el poble valencià. El resultat d'aquest examen ens deixa prou malament; Fuster diu que som un país provincià i despersonalitzat, que no té consciència de ser-ho i que preferim viure del tòpic, en comptes de plantejar-se la seva realitat. A més a més, investiga els factors causants d'aquesta situació, i un dels principals és la insuficiència de la Renaixença valenciana. També marca les directrius que els valencians ens hauríem de plantejar per millorar el nostre destí, com per exemple la necessitat que tenim de connexió amb altres pobles de llengua catalana, imprescindible per assolir la normalització lingüística i cultural.

La influència d'aquest llibre ha estat molt important en la societat valenciana. Va influir en un gran nombre d'universitaris que estaven decidits a fer desaparèixer el provincianisme i construir una cultura nacional i moderna al País Valencià. Però no només despertà la consciència dels joves, també generà rebuig i odi en aquells valencians que foren criticats.

El gènere de l'assaig: definició i història

L'assaig és un gènere a cavall de la literatura de creació, d'una banda, i de la filosofia i del tractat de divulgació, de l'altra. Es pot definir com una composició en prosa, no narrativa, destinada a tractar problemes diversos de tipus filosòfic, històric, polític, literari... d'una manera no especialitzada. En quant a extensió, pot oscil·lar entre l'article i el llibre; en quant a forma, pot adoptar moltes formes com article, diari personal, dissertació sistemàtica, epístola, diàleg o pura divagació.

Origen i evolució de l'assaig

Té el seu origen al Renaixement, en l'obra de Montaigne anomenada "Essais", títol que significa "intents" i vol assenyalar el caràcter provisional i asistemàtic de les seves discussions. És durant la Il·lustració que arriba al màxim desenvolupament i és emprat pels intel·lectuals que sorgiren de la burgesia, que es serviren d'ell per difondre idees liberals, humanistes i progressistes. Continuà desenvolupant-se amb els nous esdeveniments i revolucions dels segles XIX i XX. Entrà en crisi després de la Segona Guerra Mundial pels canvis que havien ocorregut, els quals no afavoriren la reflexió moral. Actualment, els assagistes participen de la cultura de masses intervenint en taules rodones, entrevistes i comentaris en què els temes fonamentals són els problemes generats per la ciència i la tecnologia.

Joan Fuster (1922-1992): Vida i obra

És sens dubte l'assagista peninsular més important de la postguerra. La seva obra es classifica en tres blocs temàtics:

• Obres de temàtica humanística i general

  On es tracten temes que van de la història a la política, passant per aspectes diversos de la vida quotidiana. A aquest grup pertanyen "L'home mesura de totes les coses" i "Diccionari per als ociosos".

• Obres sobre la identitat dels valencians

  Aquí pertanyen llibres bàsics per al coneixement de la història, la cultura i els problemes d'identitat nacional del País Valencià, com "Nosaltres els valencians".

• Obres de crítica i història literàries

  Destaquen els estudis als clàssics medievals. En "Literatura catalana contemporània" descriu el panorama de la literatura catalana des del Modernisme fins als anys seixanta.