Joan Fuster: Anàlisi de "Diccionari per a ociosos" i l'Assaig Català

"Diccionari per a ociosos": Trajectòria i Primera Etapa de Fuster

Diccionari per a ociosos s'inscriu dins de la primera etapa de Joan Fuster, centrada en l'assaig humanístic, que és el vessant més destacat de la seva producció. Aquesta obra reflecteix una temàtica intemporal i universal, amb reflexions sobre l'ésser humà influïdes per l'humanisme contemporani. A diferència d'altres etapes més centrades en la història cultural o la política valenciana, aquesta fase es caracteritza pel to més personal, intel·lectual i especulatiu. Diccionari per a ociosos adopta la forma d'un diccionari sistemàtic, a la manera de Voltaire, amb una estructura basada en assajos breus i aforismes. Aquesta etapa destaca per la llibertat formal, l'estil brillant i l'agudesa crítica, abans que Fuster es convertís en un referent del pensament sociopolític valencià.

Context Històric i Cultural de "Diccionari per a ociosos"

• Publicada el 1964.
• Època: la dictadura franquista (1939-1975).
  • Durant els anys 60, el règim inicia una obertura interna progressiva.
• Relaxació de la censura i la prohibició de publicar en català, vigents des de la fi de la Guerra Civil. Com a conseqüència, es desenvolupa una estructura editorial mínima (revistes, premis, editorials, etc.), que s'ampliarà al llarg dels anys 60 i 70.
  • Obres destacades de Fuster: Nosaltres, els valencians i El País valenciano (1962).
  • Fuster es consolida com un dels principals assagistes de la literatura catalana.

Característiques de l'Assaig en el Context de l'Obra

Durant la segona meitat del segle XX, es va produir un ressorgiment del gènere assagístic des d'una concepció més humanista, basada en la raó i entesa com una actitud davant la vida.

L'assaig esdevé cada vegada més literari i menys científic (tot i que es continuen publicant assajos divulgatius).

• Tipus d'assaig:
  • Assaig polític: amb voluntat d'influir en la societat.
  • Assaig biogràfic.
  • Assajos contemporanis: caracteritzats per una prosa argumentativa, amb seqüències descriptives o narratives.
• Característiques generals:
  • Voluntat de creació literària.
  • Textos solen ser breus (si són extensos, estan fragmentats).
  • To de reflexió personal.
  • Anàlisi lliure dels temes.
  • Recursos literaris: ironia, paradoxa o preguntes retòriques (destaquen en la prosa).

Evolució Posterior del Gènere Assagístic

Posteriorment a Diccionari per a ociosos, el gènere assagístic ha evolucionat:

• Finals dels 60: augment de la demanda social per a persones amb inquietuds polítiques i culturals.
• S'afavoreix la lectura i la creació de prosa no narrativa de temàtica històrica i lingüística.
• Comença a cobrar importància l'assaig divulgatiu, amb una major diversitat temàtica.
• A partir dels anys 80, l'assagística va comptar amb l'aportació significativa dels mitjans audiovisuals.
• Assajos més immediats i de consum.
  • Exemples: assajos d'autoajuda, divulgació científica, anàlisi de la crisi del sistema capitalista.
• Edicions simultànies en català i castellà d'autors internacionals, a més de l'obra d'autors locals.

Joan Fuster i Altres Assagistes Catalans