Joan Francesc Mira: Assajos sobre Identitat i Nació Valenciana

Joan Francesc Mira: Reflexions sobre la Realitat Contemporània

Trajectòria de l'Autor

Joan Francesc Mira (València, 1939), format acadèmicament a Itàlia, és conegut com a autor de novel·les, de contes, d'assajos i com a traductor. Després de treballar i col·laborar en estudis a l'estranger (París, EUA...) tornà a València i actualment és professor a la Universitat Jaume I de Castelló.

L'Obra Assagística: Temes i Títols

La seva obra reflecteix la realitat d'una època - dels anys 70 fins a l'actualitat - que ha passat de la dictadura de Franco a la democràcia parlamentària, fet que no sols donà lloc a un esclat econòmic, sinó també cultural, ja que les nostres lletres, ofegades durant molt de temps, començaren a normalitzar-se. Així mateix, qüestions com el nacionalisme, la identitat com a poble i la situació de la llengua en la nostra societat, adquireixen importància, i Mira les analitza amb profunditat en els seus assajos, com en Crítica de la nació pura (1985), Sobre la nació dels valencians (1997) o Els Borja: família i mite (2000).

Altres obres, també de temàtica valencianista i històrica són: Som. Llengua i Literatura (1974); Els valencians i la terra (1978); Introducció a un País (1980), Població i llengua al País Valencià (1981); Sense música ni pàtria (1995)...

Els seus assajos són obres que es podrien classificar com de "reflexió política", i l'eix de les seves reflexions gira al voltant de la identitat i totes les conseqüències que se'n deriven, especialment el seu biaix polític. Així, els temes que tracta són:

• El nacionalisme

• La relació entre cultura i poder
• La creació i evolució de les identitats i els símbols que les conformen
• La importància de les llengües per tal de crear una "consciència col·lectiva"

• La manipulació de tots aquests conceptes (nacionalisme, identitat, llengua...) en benefici d'interessos molt concrets

Compromís Cívic i Polític

Joan Francesc Mira s'ha implicat en la situació de la societat valenciana, des del compromís amb el seu país i la seva cultura. Aquesta dedicació cívica i política és coneguda i l'ha dut a presidir Acció Cultural del País Valencià (1992-1999), a crear i impulsar la plataforma Valencians pel Canvi o a ser candidat al Congrés dels Diputats pel Bloc Nacionalista Valencià.

Abast de la seva Reflexió

Aquest compromís de Mira ha fet que alguns crítics consideraren que només parlava "dels valencians" i "per als valencians", cosa que limitava l'interès pel seu treball. Però no és així. La reflexió sobre el cas valencià i també sobre el de la cultura i la nació catalana en general, és fonamental en l'obra del nostre autor - i molt especialment en el llibre Sobre la nació dels valencians, dedicat a aquest tema -, però la majoria de les consideracions que Mira fa, per exemple, sobre la importància dels símbols en la creació de les identitats nacionals o el paper de la llengua en el terreny del nacionalisme són vàlides per a qualsevol societat occidental. Com ell mateix diu, "tots vivim i ens identifiquem en i des d'una nació, i els mecanismes de funcionament i els elements de conflicte que afecten les nacions són molt semblants". Mira demostra que la problemàtica tan peculiar que valencians i catalans tenim al voltant de la nostra condició nacional no és tan diferent de la que pateixen molts altres pobles del món, fins i tot aquells que s'autoproclamen "normals" i que gaudeixen de tots els elements - banderes, fronteres, reconeixement internacional - que en principi els haurien d'assegurar una existència menys conflictiva.

Estil i Accessibilitat

Moltes de les reflexions de Mira estan avalades per fets concrets de la seva experiència i la de molts lectors, cosa que facilita i fa molt accessible la lectura dels seus escrits. A més a més, en els seus articles d'opinió ("assajos en miniatura"), maneja - com Fuster - molt bé la ironia i l'adjectivació, sense restar concisió, claredat i amenitat a allò que vol comunicar.