Joan Francesc Mira: Assaig, Identitat Valenciana i Crítica de la Nació

Joan Francesc Mira: Autor Polifacètic i Intel·lectual Valencià

Perfil i Trajectòria

Joan Francesc Mira és un veterà autor polifacètic i de cultura àmplia. Ha conreat la narrativa, l’estudi antropològic, l’estudi lingüístic i l’assaig. Ha estat professor de grec i de cultura clàssica. Està arrelat a la realitat valenciana: és conscient de les seues virtuts i mancances.

Les obres no fictícies tenen una forta empremta antropològica, influenciada per la seua formació clàssica. Allò que altres autors veuen superficialment, Mira hi afegeix curiositat, sorpresa, perspicàcia i ironia.

Els Llibres de Gran Format

Gran part de la seua obra se centra en València i en valencians notoris. Són publicacions especials de gran format, sovint acompanyades d'agradables il·lustracions.

L'Assagista i Articulista: La Identitat Valenciana

El tema central de l'assaig de Mira és la identitat valenciana. Les seues reflexions tenen un doble eix genèric:

• El nacionalisme.
• Les conseqüències que se’n deriven, sobretot en l'àmbit polític:
  • Relació entre cultura i poder.
  • Possibilitat de manipular el significat de la identitat per interessos polítics, socials i econòmics.

Eixos Temàtics de la Reflexió

Per reflexionar sobre aquests temes, Mira acudeix a set tipus d’assumptes:

• Viatges i visites.
• Llibres i llengua: el paradís de la literatura.
• Els grecs, els clàssics.
• El país i els veïns: la nació.
• Sobre la gent i el món.
• El vel de la memòria.
• València i valencians.

Idees Clau sobre el Nacionalisme

Joan Francesc Mira té un compromís cívic i polític amb el seu país i la seua cultura. La seua mirada és madura, enriquida per l’experiència vital i per la lectura. Els fonaments ideològics deriven de la raó, l'humanisme i la fidelitat a la democràcia.

El seu plantejament és vàlid per a qualsevol país occidental. La reflexió té validesa universal quan parlem de:

• Creació i evolució de les identitats i dels símbols de la nació.
• Importància de les llengües per a crear consciència col·lectiva.

Mira adopta un punt de vista escèptic respecte a les conviccions absolutes, assenyalant que el conflicte entre valencians i catalans per la condició nacional també es pateix en altres pobles del món.

Anàlisi Antropològica de la Nació

Aquesta anàlisi es plasma en obres clau:

• En Crítica de la nació pura, s’analitza des de la perspectiva de l’antropologia social:
  • Els humans necessiten una identitat de grup.
  • Aquest grup es defineix com una nació cultural, sense necessitat de sobreviure com a nació política.
  • Desfà tòpics sobre la nació pura, neta i lliure de contradiccions.
  • Una nació és una creació social, humana, dependent dels símbols i en construcció constant.
• En Sobre la nació dels valencians, reflexiona sobre la complicada adscripció nacional dels valencians:
  • Opta per la via valenciana: allunyada de la dependència espanyola i de l’apropiació catalanista.
• En Almansa 1707, ofereix un magnífic estudi sobre la pèrdua de les llibertats nacionals valencianes després de la batalla, simbolitzada en dues dates:
  • El 9 d’octubre (el naixement).
  • El 25 d’abril (la defunció).

Joan Francesc Mira pensa que la seua obra contribuirà al procés de reconciliació i retrobament del nostre territori, sense perdre les necessitats i la idiosincràsia del País Valencià.

L'Estil Literari de Mira

Els seus trets estilístics són el resultat d’una àgil simbiosi de periodisme i literatura:

• Claredat i concisió.
• Suggereix i argumenta amb gràcia i amenitat.
• És mestre de l’idioma, sobretot de l’adjectiu memorable.
• Incita al diàleg o al debat: Mira obliga el lector a reflexionar.

Organització del Text Assagístic

• L’article d’opinió és un assaig en miniatura i un text literari breu.
• Les reflexions es basen en l’experiència, la qual cosa acosta i facilita una lectura accessible i suggeridora.
• L’estructura: comença amb la descripció d’algun fet, persona o obra d’art, i finalment, mitjançant una pirueta dialèctica senzilla i eficaç, projecta un canvi d’escala cap al fet particular sobre el qual exposa la seua reflexió.