Joan Francesc Mira: Antropologia i reflexió sobre la identitat

Joan Francesc Mira: Reflexions sobre la nostra realitat

Joan Francesc Mira, traductor i novel·lista, és autor d'una producció assagística abundant, amb un llenguatge no especialitzat o acadèmic, però sí literari. Com ha assenyalat Josep Iborra, la seva obra tracta sobre tot allò que veu, directament o indirectament, relacionat amb el pas d'un estadi cultural a un altre.

La definició del savi

Ell mateix ha definit el savi no com aquell que sap moltíssim sobre una cosa concreta i petita, sinó com una persona que sap molt sobre moltes coses, sobre una realitat àmplia, i que, a més, és capaç de relacionar i de connectar uns temes amb uns altres.

Trajectòria i compromís antropològic

Mira analitza amb profunditat antropològica el País Valencià. Format a Oxford, va publicar Els valencians i la terra (1974). Posteriorment, va viatjar per Europa i Amèrica del Nord. Com a intel·lectual, va participar en la creació de la Institució Valenciana d'Estudis i Investigació fins a la seva desaparició el 1994, quan el PP va arribar a la Generalitat.

Càrrecs i aportacions destacades:

• Director de l'Institut de Sociologia i Antropologia Social.
• Expert en temes d'etnografia valenciana.
• Fundador i primer director del Museu d'Etnologia de València.

El 1984 deixa la direcció del museu per centrar-se en la novel·la i l'assaig, sense deixar de banda l'antropologia, amb obres com Crítica de la nació pura, Sobre la nació dels valencians o diversos articles de premsa.

La mirada de l'antropòleg

Les seves novel·les estan marcades per la mirada de l'antropòleg que esbrina les causes dels moviments i les actituds socials, així com els paràmetres de la relació entre individu i societat. El nacionalisme, entre la cultura i el poder, i la "consciència col·lectiva" ocupen una part considerable dels treballs de Mira.

Aquestes reflexions sobre la identitat i les seves conseqüències —incloent-hi el seu ús polític— neixen des del compromís amb el seu país i la seva cultura. Les reflexions sobre la importància dels símbols en la creació de nacions o sobre el paper de la llengua en el terreny del nacionalisme són vàlides per a qualsevol societat occidental. Tots vivim i ens identifiquem des d'una nació, sempre amb un punt d'escepticisme, entenent que la problemàtica tan peculiar que valencians i catalans tenim al voltant de la nostra condició nacional no és tan diferent de la que pateixen molts altres pobles del món.