Joan Alcover i Miquel Costa i Llobera: Poesia Catalana
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en
catalán con un tamaño de 3,83 KB
Joan Alcover (Palma, 1854-1926)
Biografia i Evolució Literària
En la seva trajectòria literària influïren decisivament circumstàncies personals i familiars tràgiques. Després de la mort de la seva primera esposa i, posteriorment, de dos fills, troba en la llengua catalana l'únic instrument per expressar el dolor, i la poesia esdevé la forma de representar el record dels éssers estimats. La desgràcia va fer que un mateix vespre morissin dos fills, un a Barcelona i l'altre a Mallorca. Abatut pel dolor, abandona la poesia.
Joan Alcover va escriure poemes en català i en castellà, però el desig de ser conegut en els cercles literaris de Madrid el va fer optar primer per la llengua castellana.
Els versos d’aquesta etapa es caracteritzen per la buidor, la repetició de tòpics i la imitació dels models.
Quan li arriben les “hores tràgiques”, s’aferra a la poesia i a la llengua catalana com a únic mitjà vàlid per a expressar els seus sentiments. És llavors que es revela com un dels grans poetes de la llengua catalana.
Obra en Català
L’obra en català és breu, comprèn dos llibres: Cap al tard i Poemes Bíblics. Es caracteritza per una interpretació simbòlica i humanitzada del paisatge, a diferència del de Costa, que és animat i les figures humanes apareixen integrades. Tanmateix, com en l'obra de Costa, l’arbre hi apareix com a símbol de permanència a pesar del pas del temps.
Cap al tard
Cap al tard, el seu millor llibre, és el fruit que ha donat la seva estima pel català, com ho expressa el mateix títol, ja que hi ha arribat tard, en la maduresa de la vida. Cada poema és independent i té vida pròpia. Els poemes estan agrupats en cinc seccions:
- Cançons de la Serra: Representen un paisatge idealitzat. En alguns poemes, la Serra mallorquina simbolitza la seva pàtria.
- Elegies: El poeta s’enfronta a la desgràcia de les absències irreparables dels éssers estimats. A més, el dolor li serveix d’inspiració i l’ha enriquit personalment.
- Endreces: Poemes dedicats, a mode d’homenatge, als intel·lectuals que assistien a les seves tertúlies literàries.
- Juvenils: Composicions escrites durant l’etapa de joventut.
- Vària: Aquesta part conté els poemes que quedaven fora de secció.
Poemes Bíblics
Poemes Bíblics, a diferència de Cap al tard, constitueix un recull unitari d’un to menor respecte al poemari anterior.
Teoria Literària: "Humanització de l'Art"
La seva teoria literària es recull a “Humanització de l’art”, treball on hi exposa la seva proposta d’un art essencialment humà i vol que aquest art arribi al poble. La sinceritat, la realitat i la claredat són la base de la seva estètica literària.
Miquel Costa i Llobera (1854-1922)
Obra
L’obra de Costa és breu. És considerat un dels millors poetes catalans de tots els temps.
En la seva obra hi domina el sentiment religiós i paisatgístic, estretament lligats. En tant, concep el món com a un reflex de Déu i tracta sempre un paisatge real, Mallorca, sobretot Pollença i Formentor.
Estil
Cal destacar la perfecció formal de la seva poesia i la riquesa i correcció del llenguatge.
Etapes
- Etapa de joventut: És l’etapa romàntica on trobem un dels seus poemes més brillants i coneguts, “El pi de Formentor”, que pertany a l’obra Poesies i que combina els seus dos temes preferits, Déu i la natura.
- Etapa de maduresa: En aquesta, substitueix la rima romàntica pel ritme clàssic. En forma part l’obra Horacianes, que esdevé el model del classicisme dels noucentistes.