Joan Alcover: Biografia, Poesia i L'Empremta del Dolor

Joan Alcover: Vida, Obra i Tragèdia Personal

Biografia de Joan Alcover

Joan Alcover i Maspons (Palma, 1854 – 1926) va ser un destacat poeta, assagista i polític mallorquí. Fill de pare mallorquí i mare catalana, va cursar els seus estudis a l’Institut Balear abans de traslladar-se a Barcelona per estudiar Dret.

Carrera Política i Jurídica

Alcover va seguir un camí polític paral·lel al d'Antoni Maura, militant al Partit Conservador. El 1893 va ser elegit diputat a Corts, però aviat es va desenganyar de la classe política espanyola, distanciant-se'n i acostant-se lleugerament a la ideologia de la Lliga Regionalista. Professionalment, va exercir d’advocat a l’Audiència Provincial i el 1911 va ser nomenat Magistrat.

Tragèdies Familiars i el seu Impacte

La vida personal d'Alcover va estar marcada per una sèrie de tràgiques pèrdues. El 1880 es va casar amb la catalana Rosa Pujol, amb qui va tenir tres fills: Pere, Teresa i Gaietà. Rosa va morir de paràlisi cerebral el 1887. El 1891, Alcover es va tornar a casar amb la d'Alaró Maria de Haro, amb qui va tenir dos fills més, Maria i Pau.

El 1901, la seva filla Teresa va morir de tuberculosi. El 1915, el fill Pere va morir de tifus. Finalment, el 6 de març de 1919, van sobrevenir les morts de Gaietà a Barcelona i de Maria a Mallorca, ambdós a causa de la grip. Aquest cúmul de tragèdies familiars va incidir profundament en el sentit cada vegada més personal i íntim que va adoptar la seva creació poètica.

L'Obra Poètica de Joan Alcover: Dues Etapes

En la seva creació poètica, se solen distingir dues etapes principals, marcades per la llengua que utilitza:

Primera Etapa: Bilingüisme i Poesia Narrativa (fins a 1901)

Durant la seva època d'estudiant, Alcover va escriure poemes com a entreteniment, tant en català com en castellà, que va publicar en revistes com "Revista Balear", “Museo Balear” o "El Isleño". També va rebre un premi en els Jocs Florals.

Entre 1887 i 1901, va escriure poesia principalment en castellà, de caràcter molt narratiu, amb un tipus de paisatge animat, humanitzat i identificat amb el poble. Aquestes vies temàtiques es trobarien posteriorment en la seva obra en català. Destaquen els llibres:

• Poesías (1887), editat posteriorment com a Nuevas Poesías (1892)
• Poemas y Armonías (1894)
• Meteoros

Segona Etapa: La "Conversió" al Català i el Dolor Íntim (des de 1899)

El 1899, Alcover va donar a conèixer el poema “Llengua Pàtria”, que va marcar una "conversió" al català com a llengua principal de la seva expressió poètica. Les raons d'aquest canvi són diverses, incloent-hi factors personals: la mort de la seva dona i els seus fills el va empènyer a buscar en la poesia l'expressió viva del dolor, i la llengua materna es va convertir en la musa del sentiment que el podia guiar cap a la catarsi.

Cap al tard (1909): L'Expressió del Dolor i el Paisatge

El poemari Cap al tard (1909) és una de les seves obres més emblemàtiques i compta amb quatre seccions principals, tot i que també hi apareixen alguns poemes solts que en l'edició de 1921 van sortir sota l'epígraf de "Vària":

• “Cançons de la Serra”: Tracta la relació del poeta amb la realitat exterior. Hi apareix un paisatge vivent i animat amb figures humanes (a diferència de Costa), un paisatge totalment idealitzat com un locus amoenus o que simbolitza l'ànima col·lectiva. El poeta hi apareix en forma simbòlica com un visionari.
• “Elegies”: Les desgràcies familiars són tractades a partir de la tragèdia i el dolor íntim i personal. S'evoca la infantesa com a paradís perdut i es defensa el record com a via d'escapament i perpetuació dels éssers estimats.
• “Endreces”: En aquesta secció, es parla de la llengua i de personatges reconeguts.