Jerarquia Urbana i Eixos Territorials a Espanya

Jerarquia Urbana Espanyola

La jerarquia urbana espanyola distingeix entre:

• Metròpolis Globals Nacionals

  Són Madrid i Barcelona, perquè concentren milions d’habitants, exerceixen la seva centralitat en una regió metropolitana i la seva influència és nacional i internacional. Hi tenen les seus les principals empreses i institucions públiques. Estan comunicades per xarxes denses i tenen una gran activitat cultural i política.

• Metròpolis Regionals

  Capitals de regió, relacionades amb les metròpolis nacionals, exerceixen la seva influència sobre extenses àrees de caràcter regional (Sevilla, València, Bilbao, Saragossa i Màlaga). La seva població se situa entre 500.000 i 1.500.000 habitants.

• Metròpolis Subregionals

  Santander, Segòvia, Logronyo i Ciudad Real estan compreses en aquesta jerarquia. Són ciutats que tenen entre 100.000 i 200.000 habitants. Atrauen població i serveis perquè són capitals provincials.

• Capitals Comarcals

  Registren una població entre 10.000 i 50.000 habitants. Els equipaments i les infraestructures són bàsiques i influeixen en el seu entorn comarcal. Exemple: Sant Feliu de Llobregat.

Eixos Urbans del Sistema Espanyol

1. Eix Central

   És l’aglomeració urbana més gran del país. Madrid es connecta amb la resta de ciutats importants gràcies a:

   • La centralització de les comunicacions.
   • El desenvolupament econòmic de la capital.
   • La concentració del poder polític i financer.

2. Eix Mediterrani

   S’estén des de la frontera de França fins a Cartagena. Inclou dues grans metròpolis: Barcelona i València. Té altes densitats de xarxes de transport, tant per carretera com ferroviàries, i un contínuum urbà que afecta gairebé tota la franja litoral. La seva importància radica en el fet que connecta el sistema espanyol amb l’europeu i l’integra en l’eix meridional (la banana blava).

3. Eix Cantàbric

   Connecta l’aglomeració Oviedo-Gijón i les ciutats de Bilbao i Vitòria amb la frontera francesa. Aquest eix estén la seva àrea d’influència cap al nord de Castella i Lleó, La Rioja i Navarra. Té una baixa articulació interna malgrat que Bilbao actua com un fort centre de desenvolupament econòmic i demogràfic.

4. Eix de la Vall de l'Ebre

   Uneix els eixos mediterrani i cantàbric a través de Logronyo i Saragossa, mitjançant el corredor natural de la vall del riu Ebre.

5. Eix Atlàntic Gallec

   Entre Ferrol i Vigo, passant per La Corunya i Pontevedra, hi ha un continu urbà important.

6. Eix Meridional

   Andalusia, dividida en dos eixos urbans: la Vall del Guadalquivir (Cadis – Jaén i Sevilla – Còrdova) i el litoral (Màlaga i Granada).

7. Eixos Canari i Balear

   Integrats de forma independent. El primer, molt aïllat de la península, s’articula a partir de Las Palmas de Gran Canària i Santa Cruz de Tenerife, i es caracteritza per l’enorme dificultat de comunicacions amb la Península. El segon, vinculat a l’arc mediterrani a partir de Barcelona i València.

Conclusions del Model Urbà Espanyol

1. Bicefàlia de Madrid i Barcelona. La primera gaudeix d’una posició de privilegi gràcies a ser el centre polític, financer i econòmic de tot el territori. La segona, més ben situada geogràficament, connecta tot el sistema amb els grans centres urbans europeus.

2. Set eixos territorials consolidats que concentren la major part de la població i les activitats econòmiques del territori. Excepte Madrid, la resta d’eixos se situen principalment a les zones litorals.

3. Set àrees metropolitanes (Madrid, Barcelona, Saragossa, Bilbao, València, Sevilla i Màlaga) que articulen tot el territori, connectant-lo i potenciant els intercanvis socials, econòmics i culturals amb Europa i la resta del món.

4. Un sistema centralitzat a la regió urbana de Madrid que dificulta la connexió amb el sistema d’àmplies zones interiors del territori.