Jaume I, Desclot, Muntaner i Pere el Cerimoniós: Les Cròniques Reials

Les Quatre Grans Cròniques Catalanes

Jaume I: El Llibre dels Fets

La crònica recull les confessions d'un home d'estat. Jaume I parla dels seus avantpassats i de la conquesta de Mallorca i de València. En aquestes parts és on es mostra amb major claredat el seu estil:

• Llenguatge popular i improvisat, propi de qui dicta perquè un altre escrigui.
• Participació directa en allò narrat, amb l'ús del plural majestàtic.
• Esperit militar i heroic que es complau en la descripció detallada d'anècdotes, estratègies i batalles.
• Sentiment religiós i providencialisme.

Bernat Desclot: Crònica del Rei en Pere

Bernat Desclot va enllestir la seva obra entre el 1283 i el 1289. Tracta el regnat de Pere II el Gran, de qui fou tresorer reial i sobre qui té una gran coneixença.

Mèrit i Fonts

El seu principal mèrit és el d'haver utilitzat diverses fonts sense restar coherència al relat:

• Prosificació de cançons de gesta i altres documents historiogràfics per a referir-se a l'època anterior a Pere II.
• Documentació administrativa, converses i testimonis directes per explicar el regnat.

Encara que fou testimoni de moltes coses que explica, s'amaga darrere d'una gran objectivitat, només alterada quan parla sobre l'admiració per Pere II.

Ramon Muntaner: La Crònica

Ramon Muntaner va participar en la conquesta de Menorca i la lluita contra els francesos a Sicília, i va preparar l'expedició dels Almogàvers a Orient. Va protagonitzar missions delicades al servei dels reis d'Aragó, Sicília i Mallorca. La seva crònica és un llibre de memòries de les seves aventures al servei dels reis d'Aragó.

Característiques de l'Estil de Muntaner

• El monarquisme incondicional de l'autor, molt relacionat amb el providencialisme i el patriotisme.
• La religiositat i les reflexions didàctiques moralitzadores.
• El detallisme violent i cru amb què descriu les batalles.
• Fa servir un llenguatge senzill i directe, carregat de refranys i girs populars.
• Fa servir uns recursos propis dels joglars per mantenir l'atenció i l'interès de l'auditori.
• Usa la primera persona per deixar constància que va participar en els fets i també la segona per dirigir-se a l'auditori, creant així una sensació de proximitat amb el lector.

Pere el Cerimoniós: Crònica

Pere el Cerimoniós va ordenar, dirigir i revisar aquesta crònica. Consta d'un pròleg redactat pel mateix monarca, sis capítols i un apèndix. El primer capítol està dedicat al regnat del seu pare, on cal destacar l'annexió de Sardenya, i la resta abraça tot el seu regnat.

No utilitza cançons de gesta ni recrea l'heroisme cavalleresc de les batalles, ja que fou un polític i no un rei cavalleresc. És per això que l'obra parla constantment de gestions diplomàtiques i d'intrigues polítiques en lloc dels fets d'armes. De fet, la seva motivació per fer aquesta crònica era justificar la seva política plena d'astúcia i autoritarisme, i no exempta de crueltat i rigor.

Característiques de la Redacció

• El llenguatge elegant i solemne, ple de fórmules administratives i legals, propi dels funcionaris de la Cancelleria Reial.
• Una sintaxi ben ordenada, de frases llargues, equilibrades i ben acabades que s'apropen a la prosa humanística dels grans autors del segle XV.
• La redacció en forma autobiogràfica, que alterna els records personals amb tota mena de documents administratius de l'època.