Jardins Renaixentistes i la seva influència en la cultura europea

Jardins Renaixentistes

Són jardins que deriven del retrobament de la cultura clàssica que comporta el Renaixement. Són el reflex de la visió de la natura que tenien i també el reflex d’una cultura renaixentista. Durant el Renaixement es produeix la independència de les ciutats estat. El tancament medieval de seguretat comença a desaparèixer. El comerç també comença a ser més lliure. El Papa queda reclòs i el poder és laic. El jardí ja no és un espai tancat, comença a tenir ornaments, jocs d’aigua i estatuària. També trobem escales, per apropiar-se de les vistes. Utilització de marjades i terrasses. S’unifica el jardí amb les construccions, la planta del jardí són dos rectangles subdividits en múltiples espais relacionats entre ells per l'eix del jardí. Els camins es toscanitzen amb xiprers. Utilització de rectangles vegetals amb topiària i làmines d’aigua. Apareixen les lunettes de Giusto Utens. Petrarca era un intel·lecte que comença a tenir la necessitat d’estar més a prop de la natura i la necessitat per a la seva inspiració i comprensió. Va pujar al puig ventós dels Alps com a una expressió emocional.

Els creadors

Leone Battista Alberti: Unificació del Palau del Vaticà amb el Belvedere amb un jardí de marjades, amb apropiació de les vistes exteriors i tot sota un eix bàsic, salvant desnivells i desproporcions. Miquelozzo Miquelozzi. Vil·la de Fiesole i Vil·la Caffaggiolo Pirro Ligorio, Vila d’Este Francesco de Giorgio Martini. Artista especialitzat en edificis militars. Els Jardins de Bomarzo. “Sols per a desofegar el cor”. Jardins creats per a Vicinio Orsini. Es podrien representar un recorregut en el qual l’home es va allunyar de la seva bestialitat originària. Entre el Renaixement i el Classicisme, o del manierisme al barroc (Punt de fuga al cel, Entre columnes d'Hèrcules)

Jardins de Vil·la Garzoni

Exemple del barroc. Jardins independents de la casa, parterres superiors renaixentistes i inferiors de brodat, representa un nou disseny recercant el pas cap al racionalisme francès i la pura escenografia.

Jardins de Luxemburg

És un parc públic, jardí del Senat francès on hi ha el Palau de Luxemburg. El palau i els jardins varen ser construïts per a Maria de Medici per l’arquitecte Salomon de Brosse.

Interpretació dels Jardins clàssics de França, Barroc i Rococó

Maquiavel (Renaixement) considerava que els vicis i la peresa són culpa de la religió cristiana.

• Martí Luter i Joan Calvinus que van ser els pares del protestantisme. Criticaven la religió catòlica romana i deien que el treball santificava. Calvinistes i luterans van fer creure que el treball santificava a la gent.
• Maria de Medici va promoure els jardins de Luxemburg i va continuar les Tuilleries a París
• Richelier va imposar la monarquia absoluta, “el fi justifica els mitjans” i la unitat nacional, va passar a estar per damunt de la religió, ja que va ser desprestigiada per les seves exageracions i per la economia que hi havia que feia creure a la gent que treballant es santificaven. Es va instaurar un mercat lliure dins França.
• L’absolutisme va imposar la pau i es va fer que l’administració fos racional des del centre del poder.

Esclata la Revolució Francesa amb Lluís XVI i Maria Antonieta, i per tant la monarquia absoluta va ser exclosa a causa de la seva ostentació i exageracions.

L’infinit estava dins els jardins i es representava visualment en el punt de perspectiva. Les visuals eren de baix a dalt (punt de fuga al cel). Els jardins eren independents a la casa, amb parterres superiors renaixentistes. Les perspectives eren des del palau i cap al palau. Les avingudes eren amples. Ús dels miralls d’aigua.

Els jardins afrancesats, com Jardins de Luxemburg a París, la intervenció humana és molt evident. Utilitzant parterres, visuals i topiària.

Jules Hardouin-Mansart, era un arquitecte francès, durant el Barroc, va ser un dels més importants del segle XVII.

Claude Lorrain, pintor del Barroc que va destacar en el paisatgisme, dominava la perspectiva i va fer escenografies de gran profunditat i ben idealitzades, per donar profunditat utilitzava el color.