Jardins precolombins i jardins de Mallorca: Alfàbia i Raixa

Jardins precolombins

En els jardins precolombins, cultura asteca, hi trobem voladores per aucells i molts aucells, gàbies per a feres, horts amb plantes medicinals, estanys, banys, zones per a sopar i també zones per a ballar. Era un contrast el jardí, entre les coses més temibles i les més belles. Els asteques van desenvolupar els jardins flotants (Chinampas), ja que es van instal·lar en una zona on la terra per a cultivar era molt petita, i per tant quan van explotar tots els recursos van començar a crear els jardins flotants que estaven construïts amb fang, fusta, branques i arrels, als extrems hi sembraven arbres de creixement ràpid com pollancres per a subjectar-los amb les seves arrels. Es deixaven canals per a poder passar amb les canoes entre elles. Aquestes illes flotants eren molt fèrtils, i no feia falta regar. Han estat considerades patrimoni de la humanitat, són uns dels pocs ecosistemes agraris que poden sostenir aquesta productivitat de forma sostenible.

Aspectes generals que es repeteixen a Raixa i Alfàbia

El disseny sol ser italianitzant, amb elevació de cases i eix central. La zona productiva del jardí es troba en el pla i la zona forestal es troba sobre les cases. El jardí és en marjades, i envolta la casa. Al jardí trobem pèrgoles, elements d’aigua, llacuna, passeigs arbrats. El casal amb lògies i clastra.

Jardins de Mallorca: Alfàbia

ALFABIA: Alfàbia es troba a Bunyola, Mallorca. Era una antiga alqueria islàmica. A les cases les façanes són d’estil barroc. A dins hi havia un pati interior gran. A la casa senyorial trobem balcons amb vista als jardins. Al jardí trobem una pèrgola de 72 columnes de pedra. Els jardins que trobem a Alfàbia es van formar a causa de tres intervencions, on la primera va ser al segle XVIII que va afectar al passeig de l’entrada, jardí Hèrcules i jardí pèrgola. La segona intervenció va ser al segle XIX que va afectar al jardinet de la reina, i la tercera intervenció al segle XX que va afectar la unió entre el jardí de la pèrgola i el jardinet de la reina.

Jardí barroc del XVIII

Es construeixen noves dependències a les cases. Es fa un passeig d’entrada amb una porta barroca

Jardinet de la Reina del XIX

Es van fer unes intervencions a l’entrada que hi havia una font estany davant les cases, també vegetació exòtica. En la intervenció es substitueixen pollancres i oms per platanus x hispànica.

Intervencions en del XX

Aquí es va escalonar el jardí d’Hèrcules i es va fer un passeig (canviant la pèrgola d’ullastres per la de ferro) davall una pèrgola de ferro que conduïa el jardí de la reina i el passeig de les hídries.

Raixa

RAIXA: té l’origen en una alqueria musulmana amb aigua abundant. Jardins d’entrada: aquí es troba el camí inferior de cítrics, (el jardí de cítrics actualment ha desaparegut) i el camí d’entrada, que està alineat amb xiprers. En aquesta zona hi ha hippocrepsis baleàrica que és una espècie endèmica de l’illa, pròpia als penya-segats. Jardí del Estany de Neptú Clastra: La clastra és el recinte a cel obert, té els 4 costats tancats amb la casa dels pagesos, casa senyorial i les casetes agràries, per tant té funció defensiva i agrària. També d’avall la clastra trobem l’aljub que és dipòsit d’aigua de pluja. La clastra va determinar la formació d’aquest tipus de cases de possessió típica. El jardí inferior: és una terrassa gran, amb funció de Bellveure. Per accedir és a través d’un camí entre dues línies de xiprers que acaben en una zona enjardinada amb parterres de formes irregulars i que estan delimitats amb filera de pedres naturals. Entre ells passen els canals d’aigua. Zona d’horts domèstics i Zona Agrícola ramadera: en aquesta zona estaven les zones dels pagesos i tota la infraestructura agrària, aquesta zona es divideix en: zona agrosilvopastoral on estan els animals i tenen un aulet. Granja domèstica; és la zona que hi ha a baix del gran estany, que era usada per a la ramaderia d’ús domèstic. Hort domèstic i fruiters, que es troba a la zona més baixa i fèrtil.

Jardí de Cítrics: aquesta zona està composta per 6 parterres separats per molls, que encara hi són presents, que era l’antiga zona de cítrics. No hi trobem vegetació més que palmeres i plantes silvestres als parterres. Jardí del Gran Estany: aquest jardí està format per espècies autòctones molt ornamentals com chamaerops humilis. En aquesta zona hi ha el recorregut d’entrada d’aigua fins al jardí Apol·lo a la part alta i el gran estany a la part baixa. El camí de l’entrada d’aigua s’hauria d’enaltir i recuperar estatuària, l’estany i xiprers que ho envoltin. Jardí de la Lògia: hi trobem una font al centre i un eix marcat per l’escala que va des de la lògia al jardí. Hi trobem xiprers amb topiària que formen ponts. Jardí de la colina: consta d’un camí toscà que estava enjardinat per xiprers, també plantes crasses, que s’han estès i que impedeixen la formació del sòl i debilita les espècies com pins i xiprers. Jardí de Apolo: Aquest jardí està estructurat en 7 terrasses enjardinades als dos costats d’una gran escala. Aquestes terrasses actualment estan desbordades amb diferents arbres desproporcionats.