Jardineria Oriental: Filosofia i Estètica

Interpretació de la Jardineria Oriental

A la jardineria xinesa es necessita espai per a la meditació, ha de ser un lloc poc canviant, on no es pugui detectar el temps i domini la quietud i tranquilitat. Aquí, l’home no es el senyor de la creacio, sino un element mes de l’univers. Per tant no s’altera la natura, la deixen seguir el seu ritme , s’interve poc dins la jardineria, les pedres no son tallades i tampoc es troben llocs artificials d’aigua. S’interve poc i es contempla molt el jardí.

Taoisme

Les forces de la natura venen determinades per dos factors oposats , el yin i el yang, que reoresenta metaforicament l’aigua i la pedra. Les pedres al jardi que han estat modificades per la natura han d’estar ben representades. El qi es el ritme de la vida o esperit, aquest ritme ve marcat per l’energia sobre els materials o estructura. Aixi com el ritme de la biosfera es la fotosintesi.

El Japó

S’assumeix la filosofia animista xinesa i els seus principis estètics, però afegeix particularitats. El jardi japonés es una creacio d’espais per a la meditacio. Les cases solen estar al costat d’un llac que seria el bellver pero tambe podien ser altres espais per a contemplar, on es medita o es llegeix. En quan als camins, son per a anar d’un lloc a un altre i no per a passejar. Sol haver interés per coses petites, miniatures, com per exemple el bonsái.

En els jardins zen

De pedres, es on es reflexiona. La pedra s’ubstitueix altres elements , ja que simbolitza la quietud. La forma en la que estiguin colocades les pedres pot simbolitzar diverses coses. Les pedres no son tallades per a fer camins ni estatuaria , totes son pedres naturals, l’unic que es modifica son els vegetals per a fer topiaria.

Els jardins imperials

Els jardins dels lletrats es troben tancats amb murs , ja que no s’han fet per a ser vistos, son per trovar la calma dins ells. Es fermen arbres i arbustos per a reforçarlos quan hi ha vent i tambe per a controlar el creixement. En aquest tipus de jardins es troba molta subtilesa. Els noms del jardi son poesía, el jardi es poesía. El jardi es un espai de reflexio i de pau. El jardi es l’art mes important de tota la civilitzacio.

Els jardins dels lletrats

Aquests jardins son senzills pero son d’una subtilesa elevada. Dins aquest jardins es contempla i es reflexiona.

Els jardins de la maduresa

Aquests jardins (+50 anys) son jardins per a comprendre, i reflexionar. En els budas, el somriure representa un estat de máxima plenitud intelectual, que s’aconsegueix quan es comprenen totes les coses.

Wabi sabi

El wabi sabi representa la sencillesa i naturalitat i s'aconsegueix afegint una sutil imperfeccio. Quan el jardi esta ben arreglat agitar una branca per a fer caure un parell de fulles i donar un acabat mes natural. Wabi: representa la bellesa transcedental que s’aconsegueix a través de la imperfeccio sutil. Sabi: es la bellesa que arriba amb el temps

Jardins medievals. Europa 500-1350

Característiques bàsiques i generals del jardí medieval

• Estanys on es criaven peixos
• Els horts domestics tenien varietat de aromatiques, per condiment i plantes medicinals que estaven al capitulare de villis de carlemay.
• Dins els cementiris trobem fruiters
• Feien topiària i empeltaven.
• Prats de gramenet amb prats baixos de flors amb laberints de gespa, bancs i camins. Als camins trobam pergoles en forma d’arc emparrades amb enfiladises o parres.
• Tambe es troba abundancia de rosers.
• Dins els parterres hi havia diverses zones, com zona per a plantes medicinals, zona de flors, zona de verger i fruiters.
• Els animals son semidomestics i tamb trobam feres
• La estructura es cuadrada, plana o quadriculada, i te motius aquatics.
• El jardi es tancat (locus amoenus: seguretat I tranquilitat) dins unes petites dimensions i sol ser d’us per al monarca o militar. Amb murs alts, impenetrable.
• Dins els jardins medievals trobem aigua, bancs de gespa, tancament, i utilitzacio de gespa.
• El lloc es tancat, amb murs alts, impenetrable

Enric, fill del rei Joan, confirma la validesa de la Carta Magna i la Carta del Bosc. La carta magna estableix llibertats La Carta del Bosc exigia la protecció dels béns comuns, font d'aliment per a la población.

Jardins amb pautes dominants diferents

Jardí del paradis paleocristiá o vestibul en semiciercle: Els vestibuls en semicercle es s’interpreten com a paradis i estaven per d’avant l’esglesia. Dins el paradis, els medievals hi imaginaven tots els animals, fins i tot animals mitologics.

Jardí Hort: Per a aquests jardins existía un calendari medievalr per a la recol.leccio de fruita.

Jardí Verger de Cementiri: Dins verger de cementeri trobem arbres fruiters, i al centre hi havia una creu inscrita.

Jardí de Clastra

Jardí cortesà: Dins el jardi cortesà s’utilitzaven estructures per a moldejar els arbres o suports que donaven forma als arbusts o arbres, enlloc d’utilitzar topiaria.

Els arbusts eren tallats en forma de disc (tipics en un jardi medieval)

RENAIXEMENT: Quan comensa el renaixement, el jardi comensa a estar mes obert, encara que es conserven les fortificacions, el tancament nomes es visible a l’entrada. El laberint es un joc que torna popular als jardins del Renaixement.