El Jardí vora el mar: Anàlisi i simbolisme en l'obra de Rodoreda

El Jardí vora el mar: Anàlisi i simbolisme

Repercussió pública inferior a La plaça del Diamant, El carrer de les Camèlies, Mirall trencat. Obra menor, atmosfera de classe benestant, coexistència de senyors i criats, narració coral amb pluralitat d’històries, en detriment de l’anècdota única, adjudicada al protagonista.

Obra de transició entre la segona etapa (maduresa) i l’última (vellesa) (1967), l’absència d’elements fantàstics (característics, en canvi, de la darrera època), mentre que el desenllaç tancat, amb la liquidació de l’univers recreat (el final obert, amb toc positiu, és típic de la fase intermèdia), l’afilien a la segona.

Certa base autobiogràfica, evident sobretot en la novel·lització dels escenaris familiars a l’escriptora: barri de Sant Gervasi, carrer de Ríos Rosas, Balmes. El paisatge infantil enyorat, idealitzat.

Estructura

Títol carregat de simbolisme: concentra tot el sentit de la història en un epígraf. Polisèmia del motiu recurrent de l’aigua, esdevé metàfora de la felicitat perduda. Es vincula amb la infància idíl·lica dels herois (reguen el jardí junts, es banyen plegats).

Primera persona narrativa testimoni, que conta vides d’altres, en comptes de la pròpia.

Objectivitat: el narrador explica allò que coneix per mitjans naturals (ho presencia, ho escolta o li ho comenten), des d’una distància emocional possible gràcies a una implicació tangencial en els successos d’altri.

Accés restringit al coneixement de la història. El narrador ignora part dels fets i en reconstrueix els buits a partir de les versions que li forneixen diferents canals, coneixedors parcials, al seu torn, del que ocorre. Consegüentment, veu narrativa que qüestiona sovint les fonts d’informació, que en posa en quarantena la veracitat.

Aprofitament de motius del melodrama: extracció social humil dels herois, antonímia entre promès ric i promès pobre, traïció a l’amor veritable per culpa d’un casament de conveniència, tombs sobtats de fortuna, virtut humiliada, reconeixement sorpresa d’una identitat, promesa de retorn, confessions en un diari personal.

Acció que, també com en la novel·la per entregues, es desvetlla a poc a poc, mitjançant anticipacions escampades al llarg del relat: insinuen el rumb argumental futur.

En canvi, renúncia al happy end, contrastant amb els desenllaços rosa del fulletó. Absència de referents històrics i d’un mapa geogràfic precisos.

Disseny sistemàtic de parelles antagòniques: dos àmbits socioeconòmics oposats (amos i servents), dos jardins esplèndids però d’aspecte contrari (boscós un, ras el veí), dos jardins ostentosos (Bohigues i Bellom) enfront un de força modest (domicili patern d’Eugeni), dos jardiners dissemblants (el narrador, amatent a les flors naturals; Josep, fan dels manuals de jardineria teòrica).

El materialisme, mòbil de conducta de nombrosos personatges. Els diners, però, no fan la felicitat.

Ni els matrimonis, fracassats, ni la maternitat (o paternitat) compensen la duresa del viure.

L’art, expressió subjectiva, no pas reproducció objectiva de la realitat externa. Concebut, doncs, com a cerimònia alliberadora, com a conjur neutralitzador de traumes, encalma el dolor i forneix el repòs imprescindible per a l’assumpció digna de la desgràcia.

Estils

Poeticitat (prosa lírica) i simbolisme, comuns a tota l’escriptura rodorediana. No obstant això, algun estudi en constata una disminució quantitativa (reducció del total de símbols) i qualitativa (sistema metafòric menys complex) respecte d’altres ocasions. Recurrència al servei d’un doble rol: estructural (cohesionen el relat), d’una banda; estilístic (expressió figurada dels continguts), de l’altra.

Elaboració literària d’un fals registre col·loquial, fruit de la perspectiva adoptada: el discurs oral d’un narrador testimoni davant un hipotètic interlocutor (escriptura parlada).