El Jardí de les Delícies de El Bosco: Anàlisi completa

Introducció

El Jardí de les Delícies d’El Bosco és un tríptic pintat a l’oli que representa el paradís, la humanitat i l’infern. La seva estructura es basa en tres franges horitzontals, trencades per la verticalitat de les fonts i les diagonals i corbes suaus de les figures i objectes, aportant dinamisme. Les tres taules guarden una simetria, amb l’estany i la font del mig com a eix central. A la taula central hi ha cercles concèntrics, a la de l’infern triangulars més dinàmics, mentre que al paradís predomina la verticalitat. Les portes exteriors contenen una representació de la creació del món, presidida per Déu amb la inscripció: “A una paraula seva tot comença”.

Cromatisme i Llum

Predomina la línia sobre el color, amb un dibuix minuciós i detallista. Els colors estan relacionats amb el tema: al paradís i al món predominen els freds (verd, blau, groc), mentre que a l’infern, els càlids (vermells, marrons, ataronjats) i negres. S’utilitzen matisacions i gradacions de colors. La llum natural i abundant a les dues primeres taules es torna fosca a la de l’infern. Ressalten els cossos nus, lluents i blanquinosos sobre el paisatge amb petites ombres.

Volum i Composició

Les figures són planes, ja que ni la llum ni el color contribueixen a crear corporeïtat. Hi ha una perspectiva lineal central i elevada, amb el punt de fuga a les fonts centrals. Es creen diferents plànols que aporten profunditat. La composició és tancada o centrípeta, tot i que la pintura sembla no tenir límits pels costats, però tot sembla girar cap al centre. El paradís té un ritme lent, mentre que la taula central i la de l’infern mantenen un ritme ràpid, trepidant, marcat pels cossos amuntegats, els moviments en cercle i les diagonals. L’expressivitat ve donada pels gestos i les postures impossibles dels personatges, més que pels rostres idealitzats, sense signes d’alegria ni dolor.

Distribució dels Elements

La taula del paradís representa la creació d’Eva per Déu a partir d’Adam. El paisatge és idíl·lic, ple de roques, vegetació exòtica i animals reals i fantàstics. Al centre hi ha un estany amb la font de la vida. La taula central, el jardí de les delícies, és una continuació de la pintura anterior a través de l’estany amb 5 fonts que representen els 5 planetes coneguts. La humanitat cavalca sobre animals que representen els seus vicis, envoltada d’un petit llac que escenifica el bany de Venus, representada per dones de totes les races. La resta està formada per multitud d’animals (reals i fantàstics), i un gran nombre d’homes i dones amb postures lascives, envoltats d’objectes estranys (esferes, aus tropicals, peixos, fruits exòtics), que simbolitzen la luxúria i vegetals impossibles. El conjunt manifesta una vida llibertina, on les persones s’han abandonat a l’obtenció del plaer.

A la taula de l’infern, a la part superior es representa una ciutat incendiada, les aigües de l’estany s’han tornat fangoses. Al centre està representat el dimoni: el seu cos és un ou foradat, les seves cames són dos troncs d’arbre submergits en barques, el seu cap format per un gran disc i una gaita, mentre el seu rostre, girat cap a nosaltres, ens mira fixament. La resta són instruments de tortura que evoquen els sentits, instruments musicals que portaven a la perdició espiritual, grans estómacs, orelles… i esquelets blanquinosos o cossos que s’arrosseguen disposats a ser engolits o torturats. També es fa al·lusió al clergat llibertí que és engolit per un dimoni caganer.

Interpretació i Significat

El Jardí de les Delícies és una representació personal del món a través d’una triple seqüència: la creació al Paradís, el jardí de les delícies (el món) i l’infern. L’obra mostra, de manera al·legòrica, que els plaers de la vida són efímers i les conseqüències terribles. La taula de l’esquerra representa el paradís amb l’escena de la creació d’Eva –origen del pecat– mentre Adam la contempla. La part central representa la luxúria: innombrables homes i dones despullats reprodueixen actituds lascives i sexuals, acompanyades de fruites silvestres (símbols de la luxúria). Les pomes representen els pits de les dones i els peixos es relacionen amb l’òrgan fàl·lic. La taula de l’infern representa el destí de la humanitat a causa dels seus pecats. Es descriu minuciosament el càstig de l’infern, habitat per criatures grotesques i màquines de tortura.

El quadre es pot entendre com una advertència contra els plaers de la carn, origen de càstigs terribles i de la destrucció total del món. Alguns crítics han volgut veure a Adam (únic personatge vestit) senyalant Eva com a culpable dels pecats de la humanitat. Altres autors interpreten l’obra com un manifest de la secta a la qual pertanyia El Bosco (Adamites), que defensaven el retorn a la puresa primitiva, on la nuesa i la llibertat sexual tenien un paper destacat. Però l’admiració de Felip II per aquest quadre sembla desmentir aquesta interpretació.

Estil, Autor i Influències

L’estil pertany a l’escola flamenca del final del gòtic (principis del s. XVI), caracteritzat pel detallisme, el traç precís i delicat, la perspectiva lineal, els colors brillants i l’enorme càrrega simbòlica.

Hieronymus van Aeken, conegut com El Bosco, va néixer i va viure a una zona rural d’Holanda. Va ser un pintor prestigiós que va adquirir gran fama. Tot i ser catòlic, formava part d’una secta local –els Adamites– de fortes creences religioses i una simbologia de difícil comprensió. Cinquanta anys després de la seva mort, Felip II d’Espanya va adquirir l’obra per a la seva col·lecció particular de l’Escorial. Posteriorment va passar al Museu del Prado a Madrid.

La funció útil no se sap ben bé si era decorativa o religiosa, quant a la funció simbòlica sembla didàctica, per alguns especialistes. El Jardí de les Delícies es pot considerar com un sermó gràfic, un discurs moral on el pintor pretén recordar com són d’efímers els plaers terrenals i com n’és de terrible la condemna que se’n deriva.

Els antecedents els trobaríem en la pintura flamenca (Van Eyck), però es diferencia d’elles per la temàtica original carregada de símbols. Va influir en autors posteriors de l’escola flamenca barroca (Brueghel) i va inspirar el surrealisme del s. XX (Dalí).