El jardí de les delícies: Anàlisi i influències

Autor

Personatge molt religiós. El Bosch es caracteritza sempre per utilitzar un llenguatge críptic (s’ha de descodificar).

Va aconseguir molta fama perquè la monarquia comprava i col·leccionava les seves obres.

Felip II va comprar diverses obres.

Veiem la cara de l’autor a l’obra (a l’infern).

Anàlisi formal

Divisió en 3 espais: el paradís, el jardí de les delícies i l’infern.

Quadre amb molts personatges i molt moviment.

Llum i colors en funció de les escenes i les temàtiques.

Tema religiós però el quadre representa una alegoria→ els plaers de la vida apareixen molt poc/són efímers i tenen conseqüències.

Paradís→ Eva és l'origen del pecat.

Jardí→ representa la luxúria, un dels pecats capitals. Sempre s’introdueixen criatures fantàstiques.

Infern→ hi trobem criatures grotesques i màquines de tortura.

Tríptic tancat→ creació del món, situada dins d’una esfera de vidre (vidre com a fragilitat).

Models i influències

El Bosch influencia a diferents autors del moviment surrealista. Salvador Dalí i Jacek Yerka.

Arquitectura gòtica (catedrals + imp)

• Arc apuntat
• Volta de creueria
• Grans finestrals→ rosassa amb vitralls
• Arcbotants i contraforts→ sistema de reforç

Planta

• Nau central→ més alta i ampla
• Transsepte més curt
• Girola amb absidioles

Exterior

• Portalada (entrada)
• Torres

Edificis religiosos: (monestirs)

Reforma de l’orde del Cister (s.XII) del Romànic al Gòtic. Utilitzaran arcs apuntats, voltes de creueria i austeritat (sense vitralls, portals amb escultures, pintures). Exemples (3 formen la ruta del cister): Monestir de Poblet, M de Santes Creus i Monestir de Vallbona de les Monges.

Edificis religiosos: (catedrals)

Estils:

Gòtic francès o septentrional→ 2/2 s.XII al nord de França. Importància de la verticalitat (+ aprop del cel, + alt= + poder) i lluminositat (il·luminar i recrear similitud de la llum amb Deu). Exemples: Catedral de Colònia, Catedral de Lleó, Catedral de Notre-Dame. -Simetria -Rosassa -Torres -Portalada triple amb arcs apuntats.

Gòtic radiant—> Mitjans s.XIII exemple: Sainte Chapelle. Alleugeriment de les catedrals i murs (altes però més estretes). Ampliació de superfícies vidriades/finestrals, més llum. Murs laterals amb vitralls.

Gòtic meridional 2/2 s.XIII Exemples: Santa Maria del Mar i Catedral de Palma. Potenciar línia horitzontal i no tant vertical. Nau única i ampla (planta de saló) i sense transsepte.

Gòtic flamíger - s.XV-XVI. Decoració complexa geomètrica i voltes.

Edificis civils

Exemple: Castell de Bellver, Palau de la Generalitat. Arc apuntat i volta ogival —> facilitar la construcció. Forma d’edifici s’adapta a la funció. Gòtic civil —> preferència a la línia horitzontal enlloc de vertical (catedrals).

Seu vella de Lleida. Comença al s.XIII romànic, acaba s.XV gòtic (arcs apuntats i portalada). Ubicació sobre un turó. Punt estratègic de vigilància. Està més a prop de Deu i simbolitza el poder absolut de l’església.

Pintura

- Estil francogòtic o lineal (finals s.XII-s.XIII)

• Predomini de la línia per sobre del color per pintar els vitralls i miniatures
• Figures sense volum i menys hieràtiques que al romànic
• Ressaltar respecte al fons gràcies al traç negre dels contorns

- Estil italogòtic (1250-1400)

• Pintura amb colors clars
• Línia corba i sinuosa—> volum de les figures—> expressió amb gest i mirada
• Primers exercicis de perspectiva —> combinar fons amb elements arquitectònics

Giotto: Cappella degli Scrovegni. Pere Serra: Retaule de l’esperit sant.

- Estil internacional o cortesà (1375-1425)

• Corts europees combinació de l’estilització gòtic francès + naturalisme italogòtic
• Detalls naturalistes
• Fons daurats i ambientacions paisatgístiques

- Estil flamenc (s.XV)

• Derivació del gòtic internacional Països Baixos i Flandes
• Perfeccionament de la pintura a l’oli detallisme i lluminositat
• Poc moviment
• Força del simbolisme
• Temàtica religiosa i profana (retrat)

Lluís Dalmau: Mare de Déu dels consellers. Jan van Eyck: El matrimoni Arnolfini.

Cappella degli Scrovegni. Giotto (gran representant del gòtic), s.XIV, tècnica al fresc, est. italogòtic, tema religiós. Detall d’Epifania. Influència bizantina en l’ús del daurat per separar. Colors clars. Realisme en rostre i roba. Pèrdua de hieratisme. No contorns negres per les ombres que donen profunditat. Contraposició de colors i de personatges (profund).

Lluís Dalmau: Mare de Déu dels consellers. 3 franges verticals. Superposició de plans. Profunditat. Perspectiva. Fons arquitectònic i paisatgístic. Treball molt minuciós. Realisme (veladures – superposició de capes).

Jan van Eyck: El matrimoni Arnolfini. Descripció formal. Eix simètric espelma, mirall i gos. Punt de fuga profunditat (bigues i fustes del terra). Reflex en el mirall ampliació de l’espai. No hi ha moviment. Predomini de la línia sobre el color contorns perfectament perfilats. Temàtica. Mà agafada i fides levata vot nupcial. Escombreta i talla de santa Maria i el drac protecció de la fecunditat i els parts. Rosari→ puresa de la Verge. Fruites sobre la taula “bé i mal”, pecat original. Fuit hic-Johannes van Eyck va estar aquí, testimoni del matrimoni.