Jacques-Louis David i el Neoclassicisme: El Jurament dels Horacis

El Jurament dels Horacis: Anàlisi i Context

Jacques-Louis David i el Neoclassicisme

El Jurament dels Horacis, de Jacques-Louis David, fou pintat al 1784, abans de la Revolució Francesa. Pertany a l'escola neoclàssica. Jacques-Louis David (París, 30 d'agost de 1748 – Brussel·les, 29 de desembre de 1825), és l'autor més important del neoclassicisme. A partir de 1780, s'allunya de la frivolitat del rococó per aproximar-se a una austeritat pictòrica més d'acord amb la situació de l'Antic Règim. Més endavant, amb la caiguda de Robespierre, es va unir a la revolució napoleònica, on va crear "l'estil Imperi" d'acord amb l'imperi que va crear Napoleó. Va tenir un gran nombre de seguidors que van fer d'ell el personatge més influent de l'art francès al segle XIX.

Context Històric i Significat de l'Obra

Lluís XVI, en aquella època rei de França, percebia moviments populars a favor d'una major llibertat i protagonisme en la vida social i política de França. Aleshores, aquest quadre pretén impulsar el sentiment patriòtic als francesos, i d'aquesta manera, sentir-se sotmesos directament a la pàtria i al Rei.

La pintura representa la «salutació romana», amb el braç estès i el palmell cap avall.

La pintura neoclàssica es basa en la seva composició simple amb una claredat estructural i el predomini del dibuix sobre el color, i Jacques-Louis David (1748-1825) va ser un dels màxims representants de la pintura neoclàssica i que va reflectir la preocupació de l'època per la composició lògica i clara.

Jacques-Louis David va influir decisivament en el desenvolupament de l'estil neoclàssic, sent considerat el més prominent pintor de l'època. En la dècada del 1780, la seva cerebral aproximació a la pintura històrica va marcar el canvi de gust, que es va allunyar de la frivolitat del rococó i va evolucionar cap a la severitat i l'austeritat, connectant amb el clima moral dels darrers anys de l'Antic Règim.

Inspiració i Simbolisme

La font d'inspiració de Jacques-Louis David és la llegenda de Tit Livi a la conquesta d'Alba Longa al segle VI a.C. Té aquesta font d'inspiració perquè, segons la llegenda, entre els Horacis (que eren tres) i Curiacis hi havia vincles sentimentals i familiars. Aleshores, el pare dels Horacis intenta transmetre que, malgrat els vincles familiars, els Horacis han de lluitar per la pàtria com a valor primordial.

L'obra planteja el jurament de 3 fills davant del seu pare de matar els Curiacis per obtenir d'aquesta manera la supremacia romana sobre els albanesos. L'exaltació de la virtut cívica es porta a terme en destacar el grup de dones de la dreta del quadre, una de les quals, la germana dels tres Horacis, Camil·la, promesa d'un dels tres Curiacis, desconsolada, plora simultàniament la pèrdua del seu enamorat i la dels seus germans que marxen al combat.

Anàlisi Formal i Composició

El quadre va ser pintat per al Ministeri de Belles Arts. La Cort de Lluís XVI feia concessions al nou esperit de la burgesia i assumia l'aspecte d'un absolutisme il·lustrat. Aquest quadre és, doncs, l'expressió més característica i aguda de la visió de la burgesia en vigílies de la revolució. David inclou una vídua i dos nens al costat dels personatges femenins, com una tensió entre un element heroic (els ciutadans guerrers) i un element patètic (les dones i els nens). Lògicament, la pretensió de David és la de reforçar l'element patètic amb el subgrup de la vídua i els nens.

És rígid, simple, sobri, objectiu, amb grups simples i línies rectes que organitzen tota la composició, fent-la clara i vistosa. Aquest és el mètode de composició conegut generalment com a classicista. Alhora, hi ha una gran dosi de naturalisme objectiu que determina el seu sobri colorit, la seva exactitud de detall, la seva presentació clara d'objectes simples: el caràcter escultural de les figures era el resultat dels curosos estudis del model, molt diferent de les figures esquemàtiques i buides del rococó. El tema principal, el Jurament, està col·locat dins d'un rectangle visual situat aproximadament a dos terços de l'altura de la base del quadre.

Aquest naturalisme de David és característic, amb la combinació del classicisme i racionalisme. Aquestes van ser la causa del seu èxit.

El paisatge o fons no està molt ressaltat, mentre que les figures, en un primer pla, estan remarcades. L'ús de colors apagats dóna rellevància a la història que hi ha darrere la pintura, més que al quadre en si. El quadre està ben organitzat i s'estructura de manera geomètrica, mitjançant l'ús de línies rectes per les figures masculines i l'ús de corbes per les figures femenines. El focus dirigit sobre detalls clars i durs i l'absència dels cops de pinzell. Les pinzellades són invisibles. La qualitat gèlida del quadre també pretén destacar la racionalitat, a diferència de l'estil rococó. L'única emoció que es presenta és la de les dones. El fet que també representi una història moralment complexa o pertorbadora reafirma que sigui classificada com una obra d'art neoclàssica. El predomini del dibuix sobre el color és un altre tret destacable.

Tècnica i Perspectiva

El quadre és una pintura a l'oli.

La perspectiva se centra en les mans de la figura central del pare que, a més a més, realitza l'acció principal en el jurament dels seus fills, que és el sosteniment de les espases.

El fons del quadre està dividit en tres parts gràcies a la inclusió de tres arcs; cada un d'ells serveix de marc pels personatges, amb dos grups als arcs laterals i un personatge principal més destacat al central.