Jackson Pollock i Salvador Dalí: Anàlisi d'Obres i Tècniques

Anàlisi Comparativa: Jackson Pollock i Salvador Dalí

Jackson Pollock: Expressionisme Abstracte i Action Painting

Autor: Jackson Pollock

Cronologia: 1948

Estil: Expressionisme abstracte

Tècnica: Oli, esmalt i pintura d’alumini

Localització: Museu d’Art Contemporani a Los Angeles

Tema: Un traçat de línies que se superposa una i altra vegada i s’estén per tot el llenç de manera que el quadre sembla no tenir límits. Pollock, principal representant de l’Action Painting, pintava involucrant cos i ànima en l’execució, ja que per a ell, la pintura era una experiència vital.

Anàlisi Formal

Elements Plàstics

Color: Al principi de les seves obres utilitza colors vius, però posteriorment es limita a colors més austeres (blanc i negre) utilitzant pintures industrials. Aquest quadre pertany a la segona època.

Dibuix: No hi ha dibuix. Usa diferents tècniques: dripping (degoteig) o amb les mans.

Llum: No en té.

Composició: Utilitza la improvisació, no prepara res. Sense pla previ. Interactua amb el quadre (balla, trepitja, gira...). La seva obra està comparada amb el jazz, el qual es crea al mateix temps que s’interpreta. No té tema, ni espai, ni fons. El quadre podria continuar fora de la tela. No té elements figuratius. Les figures estan definides per l’estat d’ànim de l’artista. Pollock configura un nou llenguatge: la pintura és un vehicle d’expressió dels sentiments de l’artista. No hi ha un centre d’atenció o jerarquia de formes, tot és un continu.

Contingut i Significació

Pollock no podia predir l’aspecte definitiu dels seus quadres, per tant, els titulava al final. Normalment anomenava per un número, amb la data de creació o “sense títol” per no limitar a l’espectador. No vol donar cap instrucció sobre el quadre, no vol limitar l’espectador. Considera que l’espectador ha de crear el seu propi quadre individual.

Funció

Els expressionistes canvien la relació entre l’espectador i la pintura. Ara posen la tela a terra, la miren per tots cantons, la trepitgen, empastifen amb les seves pròpies mans... La crítica es mostra dividida: el van anomenar “Jack el degotador” però també va ser admirat per crítics influents.

Salvador Dalí: Surrealisme i Mètode Paranoicocrític

Anàlisi Formal

Elements Plàstics

Dibuix: Té precisió en els detalls i un acurat dibuix. Dibuix precís.

Colors: Usa un colorit brillant. Hi ha degradació del color. Usa colors lluminosos, pretén pintar objectes amb un realisme quasi fotogràfic.

Llum: Llum arbitrària, que il·lumina les seves visions paranoiques.

Composició: Configura un món oníric, fet de desitjos i pors amagades del pintor. Hi ha relacions entre el somni i l’al·lucinació del quadre. Expressa l’espai a través d’una tècnica miniaturista. Figura central -> autoretrat de l’autor, recolzat en un gran nas, on hi ha diversos símbols sexuals com: Lliri -> símbol sexualitat masculina. Dona -> acosta la cara als genitals d’un cos masculí. A través del mètode paranoicocrític (paranoic = tou, crític = dur) desenvolupa una dicotomia a les seves obres. Veiem el contrast en paisatges i arquitectura dura i uns personatges tous i flàccids. La cara de la dona, probablement Gala, és clàssica. Hi ha petxines i coses que recorden al mar.

Contingut i Significació

Dalí convida a Paul Éluard i la seva dona Gala i a altres surrealistes a passar uns dies a Cadaqués. Allà Dalí s’interessa per Gala durant els passeigs per la platja. Però quan aquesta li deia alguna cosa ell només reia. És un quadre ple de símbols sexuals: Ham amb corda trencada -> absència de Gala (obsessió). Lleó -> representa energia. Llagosta -> té el ventre ple de formigues (pors infantils de Dalí). 2 maniquís fent-se un petó. És una atmosfera inquietant.

Funció

Via d’escapament de Dalí dels seus desitjos sexuals cap a la dona quan l’atreia. Dalí és partidari d’una participació activa de l’individu en l’autoinducció d’imatges delirants que produeix la paranoia.