Jackson Pollock: 'Número 1' i l'Expressionisme Abstracte

Jackson Pollock: Anàlisi de "Número 1" (1950)

L'obra pictòrica "Número 1", creada per l'autor Jackson Pollock l'any 1950, pertany a l'estil de l'expressionisme abstracte. Aquesta pintura està feta amb oli, esmalt i pintura d'alumini sobre tela, i es troba actualment a la National Gallery de Washington.

Context Històric i Trajectòria de Pollock

El quadre s'emmarca dins de les segones avantguardes artístiques, pintat en el context del final de la Segona Guerra Mundial. Arran d'aquest conflicte, Europa va quedar devastada i la capital de l'art es va traslladar a Nova York.

Jackson Pollock, amb formació artística, va evolucionar cap a una tècnica innovadora coneguda com el dripping (degoteig). La Fundació Guggenheim, reconeixent el seu talent, el va contractar de manera fixa, convertint-se en el seu mecenes. Pollock va morir tràgicament en un accident de cotxe.

Característiques de l'Expressionisme Abstracte

L'expressionisme abstracte, estil al qual pertany "Número 1", es defineix per:

• Pintura dinàmica i gestual, totalment allunyada del llenguatge figuratiu.
• Restricció cromàtica, amb ús predominant del blanc i el negre, especialment en les obres finals.
• Expressió de sentiments mitjançant el traç.
• Gran llibertat expressiva.

L'Evolució Artística de Jackson Pollock

Pollock és considerat l'artista més destacat de l'expressionisme abstracte. Va començar a estudiar pintura a Nova York, i les seves primeres obres mostraven escenes realistes nord-americanes. Posteriorment, va rebre un gran nombre d'influències que va aglutinar en la realització del seu primer dripping.

Al llarg de la seva vida, Pollock no va ser excessivament valorat, però amb el pas dels anys, la seva obra ha anat guanyant una considerable consideració i reconeixement internacional.

Innovació Composicional: L'All-Over-Painting

Aquest quadre resulta especialment innovador des del punt de vista compositiu, ja que l'artista ocupa deliberadament tota la superfície pictòrica, un estil que es coneix amb l'expressió all-over-painting (pintura de superfície total).

Per a la seva creació, l'autor concebia el quadre com la realització d'un ritual. Fixava la tela al terra, sense cavallet, i posteriorment hi feia regalimar la pintura utilitzant bastons o ganivets, o bé directament el pot, fent-li prèviament forats. Els densos entramats lineals que es van formar pels regalims de diferents colors s'estenen per tota la superfície de la tela, reproduint pictòricament els ritmes dinàmics emprats per l'artista en la seva creació.

El resultat d'aquesta acció provoca l'abandonament de la idea tradicional de composició en termes de relacions entre parts, atès que no existeix cap centre d'atenció principal del qual derivin tots els altres elements. Això fa que l'espectador no tingui cap punt de referència des del qual començar a analitzar l'obra.

Finalment, igual com passa amb la forma, tampoc el color segueix les lleis tradicionals. No existeix una lògica de contrast, sinó el desig de pintar en estat pur. D'altra banda, la profunditat suggerida a la tela no és producte de cap tipus de perspectiva cromàtica, sinó una simple superposició de les capes de pintura.

Interpretació i Funció de "Número 1"

El títol, "Número 1", permet a l'espectador veure el que vulgui en el quadre i no veure's influenciat ni condicionat per cap nom descriptiu. S'expressa l'estat d'ànim de l'autor en el moment de pintar el quadre per mitjà del traç.

Aquesta obra canvia totalment la forma en què l'artista s'enfronta a la tela, ja que aquesta no se situa davant del pintor de forma vertical, sinó al terra en horitzontal. Té una funció estètica i decorativa, feta per ser exposada en llocs grans, i la de transmetre l'estat d'ànim de l'artista.

Influències Artístiques

Antecedents

• Muralistes mexicans (per la mida de les teles).
• Picasso i l'automatisme surrealista.

Influències Posteriors

• Les segones avantguardes.
• Considerat precursor dels Happenings.