Jacint Verdaguer: Obra Poètica i Teatre Popular

Obra poètica de Jacint Verdaguer

Poesia èpica

1. L'Atlàntida és un poema èpic que té com a tema l'enfonsament i la destrucció del continent mític dels atlants, situat al mig de l'actual Oceà Atlàntic. Verdaguer recrea magníficament els desastres geològics que determinen la gran catàstrofe.

2. Canigó és un poema èpic sobre el naixement de Catalunya aproximadament l'any 1000 a través de la reconquesta dels Pirineus. El jove Gentil, seduït per la fada Flordeneu, abandona els seus deures militars i els àrabs avancen cap als Pirineus. Gentil viatja per aquesta serralada i coneix el món màgic que li ensenya la fada. L'oncle del jove, Guifré, l'estimula i el mata per haver abandonat la guàrdia. Després, aconsellat per l'Abat Oliba, demana perdó i promet construir un monestir que recordi que les muntanyes són cristianes i que no han caigut en mans dels àrabs ni són habitades ja per les fades. L'escenari constant i romàntic és la muntanya del Canigó.

A Canigó trobem fosos els temes següents:

• Històric i narratiu: se situa a l'inici de la conquesta catalana, i Guifré i el seu germà Tallaferro són els cabdills de les forces cristianes.
• Patriòtic: és un cant al naixement de Catalunya com a nació.
• Llegendari: el poema integra gran quantitat de llegendes relacionades amb les fades que viuen al Canigó.
• Amorós: Gentil i Flordeneu són protagonistes d'un idil·li màgic que acaba tràgicament.
• Descriptiu i paisatgístic: el poema és ple de descripcions magnífiques dels Pirineus i de les planes adjacents.
• Religiós: així com els soldats catalans lluiten per alliberar la pàtria dels invasors, els religiosos expulsaran les forces paganes. Aquest és un dels missatges del poema: Catalunya i cristianisme són dos conceptes indissolubles.

Poesia patriòtica

El tema de la pàtria a través de la història, la llegenda i el paisatge és una constant de la poesia romàntica catalana. Podem destacar-hi l'obra Pàtria, on utilitza un to impetuós i enèrgic, alternant amb un altre de nostàlgic i elegíac. Un dels poemes més coneguts és "L'Emigrant".

Poesia religiosa

Respon, d'una banda, a la necessitat íntima del poeta d'expressar la seva religiositat fervorosa i senzilla; d'altra banda, respon a l'intent de col·laborar al manteniment de la devoció popular en una època de profunda crisi social i religiosa.

Obres:

• Idil·lis i cants místics
• Flors del calvari
• Cançons de Montserrat (conté el "Virolai")

Obra en prosa

• Excursions i viatges i Dietari d'un pelegrí a Terra Santa, on Verdaguer, viatger i caminador, recull les seves observacions.
• En defensa pròpia és un conjunt d'articles amb els quals el poeta justifica la seva trajectòria vital i que va escriure quan les autoritats eclesiàstiques li van prohibir força activitat religiosa.

Gèneres populars i tradicionals (segles VI-VIII)

Al costat de la literatura escrita i d'autor conegut que hem vist fins ara, cal recordar que hi va haver una literatura anònima que es transmetia oralment, de generació en generació: és l'anomenada literatura popular i tradicional. És probable que algunes de les composicions siguin anteriors als segles esmentats.

Característiques

1. Es transmetia oralment.
2. Va lligada íntimament al cant i a la música: de fet, caldria escoltar les cançons, no pas limitar-nos a llegir-ne les lletres.
3. Té un caràcter més uniforme i regular que no pas la poesia escrita per autors coneguts.
4. Expressa la sensibilitat, la concepció del món i els mites de tota una col·lectivitat.
5. Compleixen funcions diverses i les trobem en tots els àmbits de la vida.

Temes i composicions

1. Els goigs són cançons adreçades als sants i a la Mare de Déu per demanar-los un favor.
2. Les nadales: cançons sobre el cicle del Nadal i el naixement de Jesús. El Rabadà.
3. Les corrandes i cançons de pandero: acompanyen les feines diàries, sobretot les del camp.
4. Les cançons de bandolers i lladres de camí ral: aquests personatges eren mitificats en aquestes cançons, sobretot per dos motius: perquè repartien part dels beneficis entre els pobres i perquè sovint robaven als representants del poder reial.

Teatre popular i tradicional

Podem distingir-hi un teatre religiós i un altre de profà.

Teatre religiós

Trobem obres agrupades segons el cicle litúrgic:

1. El cicle de Nadal: Els Pastorets.
2. El cicle marià: El misteri d'Elx.
3. El cicle hagiogràfic: obres dedicades a explicar les vides de santes i sants.

Teatre profà

Les representacions teatrals, a poc a poc, van abandonar els recintes de les esglésies i passaven a representar-se en llocs públics. Això passa en les obres religioses, i a partir d'aquí sorgeixen obres profanes. Les principals són:

1. Els entremesos: obres cultes que es feien enmig d'unes altres de llargues.
2. Els sainets: que caracteritzaven comportaments típics de les diferents classes socials.