Jacint Verdaguer i els Jocs Florals: Pilars de la Renaixença Catalana

Els Jocs Florals: Plataforma de la Renaixença

Tant Antoni de Bofarull com Víctor Balaguer van tenir un protagonisme evident en la formació dels Jocs Florals, una plataforma pública essencial per a l'ús literari de la llengua catalana. Es va produir un acostament entre la línia floralesca i la popular, convertint els Jocs en una eina clau per donar prestigi a la literatura catalana.

El foment de figures com Jacint Verdaguer o Àngel Guimerà, que van aconseguir premis l'any 1877, va donar sentit a aquesta festa de la poesia, que també va incloure la presència d'altres gèneres literaris. Els Jocs Florals van tenir un paper bàsic en la Renaixença.

Jacint Verdaguer: Vida i Obra Inicial

Jacint Verdaguer va néixer l'any 1845 a Folgueroles (Vic). En la seva joventut ja era aprenent de poeta, en un terreny proper al romanticisme i a la Renaixença. Va connectar amb l'esperit de la Renaixença amb la voluntat de conservar la catalanitat, sent un escriptor conscient de la seva vocació.

Va rebre una educació religiosa al seminari de Vic. Milà i Fontanals i M. Aguiló es van adonar de les seves possibilitats, observant la riquesa lingüística que s'havia conservat en els pobles del país i constatant com havia fet seva la tradició popular de poesia i rondalles, que va incorporar a les seves obres. Va aconseguir superar la poesia popular aprofitant els models literaris cultes que havia après al seminari.

L'any 1870, Verdaguer va ser ordenat sacerdot, havent de compaginar la seva vida eclesiàstica amb la seva vocació. Mentre es feia un nom en els Jocs Florals, va experimentar els primers símptomes de malalties (tuberculosi). L'any 1874, en tractament mèdic, es va fer capellà de vaixell de la companyia Transatlàntica, que feia la ruta Antilles-Cuba-Puerto Rico. És en aquest vaixell on va crear L'Atlàntida, l'any 1876.

L'Atlàntida i l'Èxit Literari de Verdaguer

L'Atlàntida és l'epopeia de Verdaguer sobre el mite del famós continent desaparegut. El vers llarg de l'alexandrí permet incorporar el to narratiu i la descripció de detalls. L'any 1877, Verdaguer va rebre el premi extraordinari als Jocs Florals, cosa que li va permetre dedicar-se de manera gairebé exclusiva a la feina d'escriptor.

En aquesta època, a més, va viatjar molt (per Europa, al nord d'Àfrica, Palestina) i va reflectir les seves impressions en textos en prosa. Però, sobretot en aquests anys, s'aprecia el seu interès per contribuir amb la seva poesia religiosa a l'actitud combativa de l'Església catòlica. Aquest tipus de poesia mai va perdre el sentit del llenguatge i va resultar accessible a totes les capes socials.

Canigó: L'Epopeia Pirenaica de Verdaguer

Per escriure aquest poema èpic, Verdaguer es va documentar exhaustivament: va recórrer els Pirineus, va aprendre tots els detalls de la geografia, de la història, del folklore i de la llegenda. Així va poder plasmar una obra que va superar L'Atlàntida i que comprèn una varietat de formes i de situacions poètiques que la converteixen en una de les obres mestres de la literatura catalana.

Els seus 12 cants i l'epíleg "Los dos campanars" permeten introduir una varietat de registres que s'adapten a l'objectiu de cada apartat. Hi trobem:

• El ritme narratiu de la cançó de gesta i el romanç.
• La cançó popular.
• Moments gairebé teatralitzats.
• La solemnitat de l'oda i l'elegia.

Amb el subtítol "Llegenda pirenaica del temps de la Reconquesta", Canigó s'acaba amb un plantejament al·legòric que explica el triomf de la religió cristiana sobre el món fantàstic de les fades. L'al·legoria transmet el concepte de la fundació de Catalunya en temps de la Renaixença, sota el cristianisme. Aquest triomf queda relativitzat amb l'epíleg "Los dos campanars", on presenta un diàleg entre els dos campanars de les ruïnes de les esglésies de Cuixà i de Sant Martí del Canigó.

El Teatre Popular i els Misteris Medievals

Al llarg de l'Edat Mitjana, l'Església es va adonar de les possibilitats pedagògiques que oferia el teatre i es va aplicar, a partir de rituals religiosos, a introduir progressivament elements dramàtics. Els textos eren senzills i directes per tal de fer arribar el missatge religiós, buscant impressionar la gent.

Aquestes representacions s'anomenen misteris i introdueixen temes relacionats amb la història del cristianisme. Destaquen:

• Les Passions (són ben conegudes les d'Esparreguera i Olesa).
• Els Pastorets (se solen representar per Nadal arreu dels Països Catalans).
• El famós Misteri d'Elx.
• La Patum de Berga.

Crisi i Enfrontament de Verdaguer amb la Societat

L'any 1888, Verdaguer va publicar Pàtria (un recull de poesia que recrea la història i el paisatge català) i Dietari d'un pelegrí a Terra Santa, que amb una bona prosa mesura l'emoció i el desig de reorientar la seva vida després de visitar alguns llocs de la vida de Jesús.

Va experimentar la voluntat de purificar-se, cosa que el va portar a realitzar sessions d'exorcisme. Ben aviat va tenir problemes amb el marquès que l'allotjava i amb les autoritats religioses. Va ser expulsat de Barcelona i confinat al santuari de Gleva.

Més tard, es va instal·lar a Barcelona en contra de les ordres dels seus superiors, se li van retirar les llicències sacerdotals i va emprendre la seva reivindicació personal a través de la poesia i la premsa, amb obres com "En defensa pròpia".