Jacint Verdaguer i Francesc Vicent Garcia: Poesia Catalana, Renaixença i Barroc

Francesc Vicent Garcia: El Rector de Vallfogona

Francesc Vicent Garcia, conegut com el Rector de Vallfogona, és un autor d'extensa obra poètica que es caracteritza per la seva diversitat de formes i de registres. Segueix els passos dels poetes barrocs castellans com Quevedo. Destaquen els poemes que són elogis de la bellesa d'una dama. La seva poesia és un exercici de virtuosisme retòric amb moltes figures retòriques.

Jacint Verdaguer: Poeta de la Renaixença i el Romanticisme

• És el creador de la llengua i la literatura catalana contemporània.
• Consolida el moviment de la Renaixença.
• És el més gran poeta català del segle XIX.

La Vida de Jacint Verdaguer

La seva vida va ser la d'un artista romàntic amb un temperament rebel, apassionat i idealista que el va abocar a una tragèdia personal i a una fi amarga. Va morir l'endemà d'un dia de tempesta i després d'haver signat dues vegades el testament per desavinences familiars.

L'Obra de Jacint Verdaguer: Culminació de la Renaixença

La seva obra representa la culminació de la trajectòria poètica de la Renaixença i va ser el màxim representant del Romanticisme. Trobem els seus elements bàsics:

1. L'interès per la cultura popular: Verdaguer reelabora i enriqueix literàriament els materials recollits per tot el poble.
2. La inclinació a la imaginació, la nostàlgia i al somni: Fugida de la realitat per traslladar-se a paradisos perduts d'èpoques passades i somiar paradisos futurs.
3. Visió de la natura com a ésser viu: La natura és la protagonista, ja que ens la descriu com si tingués sentiments a través de comparacions, personificacions i metàfores.
4. Creació de mites i símbols: Projecta una mirada llegendària que la divinitza i la fa més gran fins a convertir-la en una visió mítica del passat. Adquireixen categoria simbòlica els fets històrics del paisatge.

La Poesia Lírica de Jacint Verdaguer

La producció poètica de Jacint Verdaguer és de caràcter líric. La seva poesia s’agrupa en poesia patriòtica i poesia religiosa, ja que seguien els temes de Fe i Pàtria. Va abandonar el tema de l’amor.

1. Poesia Religiosa de Verdaguer

   La seva poesia respon a la necessitat íntima d’expressar l’experiència religiosa personal i, posteriorment, per contribuir a la recuperació del sentiment religiós (sobretot en les classes populars). Molts dels seus poemes volien promoure la devoció del poble i les virtuts religioses. Amb aquesta doble intenció, va publicar un poemari anomenat Idil·lis i cants místics. La lírica religiosa pren un caire autobiogràfic on comença a explicar el seu sofriment religiós i moral arran de la seva tragèdia personal.

2. Poesia Patriòtica de Verdaguer

   Segueix els passos de la poesia catalana romàntica, utilitza un to nostàlgic per la seva enyorança d’un passat medieval i un paisatge, el de la seva infantesa. L’exaltació de la pàtria també la segueix a través del passat històric. També adopta un to exultant i enèrgic per cantar tradicions i gestes, sent la necessitat de projectar-se amb fermesa cap al futur i de definir-se. Aquesta actitud és un exemple per construir una pàtria moderna.