Jacint Verdaguer: Biografia, Obra Mestra i Anàlisi del Poema "Vora la mar"

Jacint Verdaguer: El Gran Poeta Romàntic Català

Jacint Verdaguer és considerat un dels grans poetes romàntics europeus. La seva obra, traduïda a vuit llengües, va ser fonamental per a la recuperació de la llengua catalana en la literatura culta, especialment en els gèneres de la lírica i l'èpica (poesia). Cal destacar que el tema amorós no és present en la seva obra, ja que era capellà.

Infància i Formació

Verdaguer va néixer en una família molt humil a Osona. El seu pare era pagès i picapedrer, i la seva mare era profundament pietosa (molt religiosa i entesa en la poesia popular). Des de jove, va estudiar a fons els clàssics grecollatins i els clàssics de la literatura universal.

Maduresa i Consagració Literària

Ja ordenat capellà, esdevé mossèn d’una parròquia on hi havia molta pobresa. Es dedica en cos i ànima a ajudar la gent, però emmalalteix. El metge li recomana un descans i un canvi d’aires vora la mar.

Durant dos anys, fa el trajecte transatlàntic Catalunya-Amèrica (i al revés), període en el qual escriu el poema “L’Emigrant” i el poema llibre èpic “L’Atlàntida”.

De retorn, treballa com a capellà de família. Durant aquest període, realitza la majoria de la seva obra, participa en els Jocs Florals (on guanya diversos premis) i publica el poema llibre èpic “Canigó”.

La Fase Mística i la Polèmica

Verdaguer realitza un viatge a Terra Santa amb la família Comillas. Aquest fet deixa un gran impacte en el seu interior, i entra en una fase mística dedicada a ajudar els pobres, fet que el porta a un enfrontament amb els rics i amb altres jerarquies eclesiàstiques.

Va ser acusat d’excedir-se amb les almoines i de practicar exorcismes sense el consentiment dels seus superiors. Els últims anys de la seva vida van estar marcats pel sofriment personal i la polèmica. La societat catalana es va dividir en dos blocs:

• 1) Detractors: L'alta jerarquia i la jerarquia eclesiàstica.
• 2) Defensors: El poble i els capellans de parròquies.

El final de la seva vida va ser un període de patiment, marginació, descrèdit i persecució. Va ser reclòs al monestir de Gleva durant dos anys, acusat de bogeria. Un grup de metges de l’Hospital Clínic va aconseguir que un equip mèdic de Montpeller li fes un estudi que va demostrar que no estava boig. Va viure acollit en diverses famílies particulars i finalment va morir en una masia de Collserola.

Quan morí, van acudir unes 300.000 persones a l’enterrament, i sempre serà venerat com el poeta del poble.

Anàlisi del Poema "Vora la mar"

Aquest poema, escrit durant la seva fase de maduresa/mística, consta de 10 quartets de rima consonant encadenada (10A6b 10A6b). Els versos senars són plans i els parells, aguts.

Primera Part: El Present i la Meditació

El poeta es troba en un cim, davant del mar mentre el sol s’està ponent. Està meditant. Contempla el mar i una llàntia que pot ser el sol o la lluna. Se sent petit i insignificant davant de la natura. Les ones són el mirall de les estrelles (descripció concreta), però les ones són on ell veu el vaivé de la vida. Observa el paisatge per entendre’s a si mateix.

Segona Part: El Passat i la Caducitat

En el passat, va aconseguir somnis en aquesta vida que els detractors (la vida) li van anar ensorrant. Eren somnis valuosos i magnífics. El somni és aconseguir la bellesa. Les idees produeixen un estat d’esgotament i una baixada d’imaginació. Parla de la caducitat de la poesia, que és efímera quan morim.

Tercera Part: La Recerca de la Divinitat

Cerca la bellesa i la divinitat a través de l’art de la poesia. Aquest poema resumeix l’aparença que té la vida: no només allò material, sinó allò que ens apropa a la divinitat.