Jacint Verdaguer: Biografia, Obra i Llegat de la Renaixença Catalana

Jacint Verdaguer: El Fundador de la Literatura Catalana Moderna

Fins a l'aparició de Jacint Verdaguer, la poesia catalana havia estat escassa i de poca qualitat. Verdaguer és considerat un dels millors autors que ha donat la llengua catalana i el màxim exponent de la Renaixença.

L'Impacte de Verdaguer i la Renaixença

Amb la restauració dels Jocs Florals l'any 1859, la poesia va créixer i van aparèixer poetes arreu del territori. Es tracta de l'anomenada poesia jocfloralesca, centrada en els tres temes del concurs —la religió, la pàtria i l'amor— que també són el lema de la Renaixença. Amb els Jocs Florals van arribar joves escriptors com Àngel Guimerà i el mateix Jacint Verdaguer.

Verdaguer és un dels autors més importants de la literatura catalana del segle XIX. Va ser capaç d'escriure una poesia ambiciosa i també una bona prosa en un català modern, sense precedents entre els escriptors de l'època medieval. En aquest aspecte, la seva importància és gairebé similar a la de Ramon Llull, ja que tots dos van haver de crear una nova llengua literària. Per això, Verdaguer és considerat el fundador de la literatura catalana moderna.

Un Creador de Llengua i Estil

La seva formació va arrencar de la tradició popular i es va enriquir amb tota mena de lectures, des de clàssics grecollatins fins a romàntics europeus. Va arribar a ser un home molt culte. Va crear un estil literari modern, culte però entenedor, partint de la llengua viva.

Les seves aportacions a la literatura catalana són nombroses:

• Va crear la poesia èpica.
• Va connectar amb l'estètica del Romanticisme mitjançant la seva poesia.
• Va iniciar la literatura de viatges.

Verdaguer és riquíssim en lèxic, perfecte en la sintaxi i segur en el ritme del vers i de la prosa. Va enriquir la llengua amb substantius i adjectius, i va crear nous verbs a partir de substantius. A banda de ser un dels poetes de més qualitat, també va ser estimat i popular.

Cronologia de la Vida i Obra de Verdaguer

Inicis i Formació (1845-1870)

Jacint Verdaguer i Santaló va néixer a Folgueroles (Osona) l'any 1845, en una humil família pagesa d'una certa cultura. Des de petit es va iniciar en el món de la lectura gràcies a la seva mare.

L'any 1855 va començar els estudis al Seminari de Vic, on hi va estar 15 anys. Allà va estudiar Humanitats, Retòrica, Filosofia, Teologia, Moral i Dret.

El 1865 va guanyar dos premis per dues poesies als Jocs Florals de Barcelona. Dos anys més tard, el 1867, va fundar l'Esbart de Vic, un grup d'estudiants amb l'objectiu de practicar la poesia.

El 1870 va ser ordenat sacerdot, però alhora es dedicava a la poesia.

Consagració i Etapa de Triomf (1870-1886)

El 1874 va marxar a Barcelona per recuperar-se d'una anèmia cerebral. Allà va visitar "la penya dels minyons" molt sovint, participant en tertúlies.

L'any 1877 va ser premiat per L'Atlàntida als Jocs Florals i va aconseguir un gran èxit. A partir de llavors, va començar la seva etapa de triomf (que duraria 17 anys), la qual va suposar la definitiva consagració de Jacint Verdaguer com el gran poeta català del seu temps.

Des de 1883 va començar un període en què va fer molts viatges i va insistir en la poesia religiosa. El punt culminant de l'etapa de plenitud va ser amb el poema èpic Canigó l'any 1886. Aquest segon gran poema èpic va servir al poeta per vèncer les insatisfaccions i rectificar els defectes de L'Atlàntida. És un poema àgil, musical, documentat a base d'estades al Pirineu, que es planteja com un cant d'amor a la geografia catalana.

Crisi Espiritual i Darrers Anys (1886-1902)

L'any 1886 van succeir dos fets importants: la coronació a Ripoll com a poeta de Catalunya i un viatge a Terra Santa, que va desencadenar una crisi espiritual.

L'any 1888, el poeta va viure immers en una crisi profunda provocada pel viatge i va començar un canvi en la seva vida, amb una major dedicació a l'Església i una menor a l'escriptura. No obstant això, en els darrers quatre anys de vida va tornar a l'activitat literària.

L'any 1902 va morir de tuberculosi a Vallvidrera i va ser enterrat a Montjuïc.