Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà: Pilars de la Literatura Catalana

Jacint Verdaguer: Vida i Obra

Cap al 1870, Jacint Verdaguer és ordenat sacerdot i comença a redactar el poema èpic L'Atlàntida. Al cap d'uns anys, se li diagnostica una anèmia cerebral i li recomanen respirar aire pur. S'embarca al vaixell Guipúscoa, on acaba d'escriure L'Atlàntida i torna a Catalunya. Allà, pot gaudir de pau i decideix convertir-se en almoiner i, alhora, poeta, de manera que escriu Canigó.

Crisi Personal i Redempció

Quan acaba Canigó, viatja a Terra Santa, on pateix una commoció interior que el porta a qüestionar el sentit de la seva vida. Malgrat el seu prestigi, sent que com a sacerdot no ha fet prou. S'adona que no ha tingut una vida plena i es dedica a donar almoines de manera desmesurada, cosa que provoca que s'aprofitin d'ell i de la seva generositat.

Comença a practicar l'exorcisme amb persones que ell creia posseïdes pel dimoni, i això el condueix a la bogeria. És tancat en un psiquiàtric i li suspenen la llicència per fer missa. S'escapa, enfrontant-se a l'autoritat eclesiàstica, i el suspenen com a capellà. Durant dos anys, publica articles «En defensa pròpia» que contribueixen a netejar la seva imatge a través de la premsa, defensant-se de totes les acusacions. Els intel·lectuals li donen suport, i això li retorna la llicència de capellà, ja que el van perdonar.

El Creador del Català Literari Modern

Verdaguer és considerat l'exponent més brillant de la Renaixença literària, un autèntic escultor de la llengua i el creador del català literari modern. La seva obra és una referència per a la posterioritat, ja que construeix una prosa vàlida per a la literatura culta. L'obra en prosa de Verdaguer fou decisiva per a l'evolució posterior del català literari.

L'Enriquiment de la Llengua Catalana

Entre els partidaris d'una llengua arcaica i del català popular, Jacint Verdaguer va ser capaç de fusionar ambdues tendències, creant així una prosa correcta, clara i funcional. Va aconseguir mantenir l'equilibri. Ell creia que la llengua popular podia ser elevada a la categoria de la prosa literària, donant lloc a l'enriquiment del català literari del segle XIX. Va modernitzar la llengua, proporcionant-li riquesa, i va ampliar el lèxic amb paraules i expressions pròpies del registre parlat. Va posar les bases necessàries perquè el català emergís amb tota la seva esplendor com a llengua literària.

El Teatre Romàntic Català

Durant la primera meitat del segle XIX, va dominar un gènere teatral curt: el sainet. Aquest era una caricaturització de situacions quotidianes i de personatges que arribaven a ser estereotipats.

Del Sainet als Drames Realistes

A la segona meitat del segle XIX, es va començar a fer teatre romàntic, amb gèneres com:

• Tragèdies: que hereten de les tragèdies gregues clàssiques.
• Drames: que comencen sent drames romàntics situats en l'època medieval o en espais rurals (coneguts com a drames rurals).

Aquestes obres estaven allunyades de la realitat social, dels interessos de la gent (sobretot de la burgesia) i dels problemes del poble. Per això, a finals del segle XIX, aparegueren obres més realistes: els drames realistes, amb autors com Frederic Soler.

Àngel Guimerà: Biografia i Influències

Àngel Guimerà neix a Santa Cruz de Tenerife. La seva mare era canària i el seu pare català. Quan neix, consta que els pares són desconeguts pel fet que no estaven casats i estava mal vist. Als 4 anys, la mare el va reconèixer com a fill legítim i, amb 8, es trasllada a Catalunya, on el seu pare el va reconèixer com a fill. Llavors, els pares es casaren.

Infància i Orígens

El fet dels pares desconeguts el va marcar molt; fins i tot va canviar la seva data de naixement per adequar-la a la del casament. La inadaptació social inicial a una nova cultura i llengua pel trasllat va fer que els seus primers poemes tractessin sobre l'anyorança a la seva terra d'origen amb profunda nostàlgia. A Catalunya, es troba amb un ambient més intransigent; tot això marca les seves obres, ja que molts personatges sofreixen la inadaptació o són orfes o marginats.

L'Amor de Maria Rubió i la Frustració

També el va marcar la seva història d'amor. Es va enamorar de Maria Rubió, una noia del lloc on estiuejaven. Estaven enamorats tots dos, però les famílies respectives no acceptaven aquesta relació. La mare d'ell pensava que ella no estava al seu nivell intel·lectual i, per evitar aquesta relació, es traslladen a Barcelona, cosa que li crea a ell una profunda frustració. Maria i Àngel es van prometre secretament amor etern, arribant així a la conclusió que es casarien quan els pares respectius morissin. Però, al cap d'uns anys, Maria es va casar i ell va quedar decebut. Aquell amor mai va morir dins Guimerà, que era un amor perenne, un ideal d'amor que surt a les seves obres (Ex: Terra Baixa), ja que és un amor que perdona qualsevol acció. Quan va morir l'home d'ella, es van seguir relacionant, però mai van arribar a casar-se, encara que es van estimar tota la vida. No es coneix cap relació d'ell amb una altra dona.

La Figura Materna i els Personatges Femenins

També hem de destacar la relació amb la seva mare. Ella el va impulsar al món de la lectura i va defensar la passió d'Àngel per les lletres enfront de la família paterna. Per això, Guimerà la va idealitzar i a les seves obres tracta molt amb les dones, creant personatges femenins molt treballats i idealitzats.

Reconeixement i Darrers Anys

Participa en diaris i revistes, i el 1877 és proclamat Mestre en Gai Saber. Rep 3 premis ordinaris dels Jocs Florals. Els darrers anys de la seva vida van ser de poc encert teatral.