Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà: Figures Clau de la Renaixença Catalana

Jacint Verdaguer (1845-1902)

Gran poeta de la Renaixença, considerat la figura cabdal del romanticisme català. Verdaguer era aficionat a recollir i transcriure llegendes i rondalles, creant un estil propi que combina elements populars i cultes.

Troba en la sensibilitat romàntica els elements per expressar el seu temperament idealista, apassionat i rebel. En les seves obres trobem:

• El protagonisme de la natura, els mites i els símbols.
• La imaginació i la nostàlgia pel passat.
• El sentimentalisme i l'interès per la cultura popular.
• El nacionalisme.

Poesia Èpica de Verdaguer

Verdaguer és el creador dels poemes èpics més importants de la literatura catalana, que narren les proeses d'uns herois que s'enfronten a accions i fenòmens de caràcter extraordinari.

L'Atlàntida (1877)

Narra l'enfonsament d'un continent llegendari que hauria existit a l'Atlàntic. Personatges principals: l'heroi Hèrcules, el qual s'enfronta als atlans, i Hèsperis, que mor veient com desapareix el gran continent.

Canigó

Explica l'origen mític i llegendari de Catalunya, situat al Pirineu cap a l'any 1000. Narra els amors del cavaller Gentil, encisat per la fada Flordeneu (transformada en la pastora Griselda), les guerres de reconquesta contra els sarraïns, i la tasca religiosa dels monestirs catalans medievals.

El poema inclou personatges històrics (Comte Guifré), llegendaris (Cavaller Gentil) i fantàstics (Flordeneu).

Poesia Lírica i Religiosa

Com a sacerdot, Verdaguer duia una vida mística (dedicada a la meditació i a la contemplació religiosa) i caritativa (ajudant els necessitats). Les seves obres tenen un caràcter religiós i patriòtic. Destaquem:

• Idil·lis i cants místics
• Flors de Calvari
• Pàtria

Alguns poemes van ser musicats, com ara: el Virolai, Lo noi de la mare, La mort de l'escolà i L'Emigrant.

Llegendes i Rondalles

Sentia una gran estimació per Catalunya i va renovar llegendes i rondalles, tant en prosa (com Lo mariner de Sant Pau) com en vers (com Lo comte Arnau).

Àngel Guimerà (1845-1924)

Dramaturg de la Renaixença, considerat el més important de la literatura catalana del segle XIX. La seva obra té un caràcter romàntic, buscant despertar emocions intenses en l'espectador.

Obres més importants:

• Mar i Cel (1888)
• Maria Rosa (1894)
• Terra Baixa (1896)
• La Filla del Mar (1900)

Gèneres Dramàtics

La Tragèdia Romàntica

Escrita en vers amb un to solemne. L'ambientació és històrica, situada en un passat llunyà. Els fets són de violència i passió, i els conflictes se centren en l'interior de personatges singulars, molt apassionats i idealitzats, que es veuen obligats a enfrontar-se a forces superiors quan volen realitzar els seus sentiments. El final és sempre tràgic (Exemple: Mar i Cel).

El Drama Romàntic de Caire Realista

Escrit en prosa amb un to natural i llengua col·loquial. Tracta de fets quotidians i realistes. L'acció sempre gira entorn de la possessió amorosa.

Anàlisi d'Obres Clau

Mar i Cel

Tragèdia romàntica escrita en vers que tracta de l'amor impossible entre Saïd, un corsari musulmà, i Blanca, una donzella cristiana, ja que pertanyen a cultures i religions oposades.

Terra Baixa

Drama romàntic de caire realista escrit en prosa que tracta de l'enfrontament entre dos mons:

• El món pur de la terra alta, on Manelic pot mantenir intacta la seva bondat originària.
• El món contaminat de la terra baixa, on Manelic és víctima de la tirania, l'engany i la corrupció.