JACINT VERDAGUER i ÀNGEL GIMERÀ: Poesia i teatre catalans

JACINT VERDAGUER (poesia)

El màxim exponent de la poesia en aquell moment. Va néixer al 1845 a Osona, Vic. Va estudiar teologia (estudi dels deus) entre d’altres i guanyador d’un dels jocs florals.

- Inspiració en llegendes populars i en elements clàssics.

- Aspectes més característics del moviment romàntic: el protagonisme de la natura, els mites i els símbols, la imaginació, la nostàlgia pel passat, el sentimentalisme, l’interès per la cultura popular, el nacionalisme, etc.

Poesia èpica

Obres inspirades en els herois grecs i que per tant segueixen l’estructura dels mites on aquests herois s’enfronten a problemes diversos (incendis, terratrèmols, morts tràgiques…)* L’Atlàntida (1877) i Canigó (1885) -> poemes èpics més importants a la literatura catalana

- L’Atlàntida: Explica la llegenda de l’Atlàntida, versionada, on fa una pròpia imitació del mite on ell s’inventa que aquesta es va enfonsar a les Canàries

- El Canigó: Mite que parla sobre Catalunya, concretament sobre la creació de la nació de Catalunya. Hi ha els dos elements: la inspiració en mites i el nacionalisme.

Poesia lírica

A causa de la formació religiosa la seva poesia lírica a part de tenir com a temàtica la patria i temes populars apareix també la temàtica religiosa.

* Idil·lis i cants místics, Flors de Calvari i Pàtria, el Virolai Lo noi de la mare…

Llegendes i rondalles

A partir de les llegendes i rondalles catalanes populars, les reescriu i modifica, i fa noves versions.

* Lo comte Arnau i Lo mariner de Sant Pau

Altres obres

No estan incloses en els dos apartats anteriors per segueixen la temàtica nacionalista i patriòtica: llibres Montserrat (1889), aires de Montseny (1901), l’Oda a Barcelona (1883).// Excursions i viatges (1887), Dietari d’un Pelegrí a Terra santa. (1889), Rondalles (1905) i Folklore (1907)

ÀNGEL GIMERÀ (teatre)

Va néixer el 1845 a les Canàries i quan va créixer es va traslladar al Vendrell, Catalunya. Això li va provocar un trauma i es veurà reflectit en quasi totes les seves obres. On el personatge principal enfrontarà el xoc entre dues cultures diferents. La majoria de les obres teatrals de Guimerà són de caràcter romàntic, és a dir, obres que pretenen provocar una forta impressió al públic per despertar-li grans emocions i sentiments.

*Obres més importants: Mar i Cel (1888), Terra Baixa (1896), Maria Rosa (1894) i La filla del Mar (1900).

Tragèdies i drames romàntics

La tragèdia romàntica és d’ambientació històrica, però l’acció se situa en un passat llunya. Tracta fets excepcionals plens de violència i passió, però els conflictes se centren a l’interior d’uns personatges apassionats i idealitzats (cavallers, pirates, nobles, donzelles...). Aquest enfrontament desigual desemboca en un final tràgic)

El drama romàntic és de caire realista. Aquests drames estan ambientats en l’època de Guimerà i tracten fets quotidians i realistes. En aquests també trobem un conflicte general però que sempre gira entorn a la possessió amorosa. Com en el cas anterior aquests drames també desembocan en un final tràgic.

Mar i cel (tragèdia romàntica)

És una tragèdia romàntica. Es situa al segle XVII on Saïd i Blanca s’enamoren apassionadament, però l’amor resulta impossible perquè pertanyen a dos bàndols enemics i son cultures i religions enfrontades (cristians i jueus). Aquesta història acaba tràgicament amb la mort dels dos enamorats que es llencen abraçats al mar.

Terra baixa (drama romàntic)

És un drama romàntic de caire realista. Es mostra la manera en la que Guimerà veu el món on es veuen enfrontats dos mons. La terra alta (bondat originària) i la terra baixa (la tirania, l’engany i la corrupció). S’utilitza un llenguatge col·loquial.

NOVEL·LA

La novel·la romàntica

La novel·la romàntica en la primera etapa es va centrar en el gènere històric.

Ex. L’orfeneta de Menargues o Catalunya agonitzant, d’Antoni de Bofarull.

Progressivament vam anar passant a la segona etapa on la novel·la romàntica va anar prescindint de la història passada i va adoptar la realitat del seu temps com a tema.

Ex. És el cas de Julita (1874) de Martí Genís i Aguilar (1847-1932).

La novel·la costumista

Davant dels canvis socials que va provocar la industrialització, escrivien per explicar un món que estava a punt de desaparèixer.

Per tot això incloïen en les seves obres aspectes com la indumentària típica, les celebracions familiars, les festes i manifestacions populars o els oficis de caire artesà.

Ex. Del meu tros (1879), Escenes barcelonines (1886) i Gent de casa (1889) de Emili Vilanova

La novel·la realista

La novel·la va ser el gènere que va intentar reflectir la nostra societat. La ciència, la indústria i el progrés van substituir els valors romàntics d’individualitat, natura, llibertat i sentimentalisme. Es caracteritzava per considerar l’art com la representació de la naturalesa, per interessar-se pels canvis històrics que es produïen i per descriure exactament els ambients i la psicologia dels personatges.

Ex. Carles Bosch de la Trinxeria, Josep Pin i Soler o Narcís Oller.

NARCÍS OLLER (1846-1930)

És considerat el creador de la novel·la catalana moderna. Va aplicar els principis realistes en les seves obres. Oller utilitza diversos recursos i tècniques per tal d’interrelacionar les seves novel·les i oferir diferents cares d’una realitat:

- L’aparició d’uns mateixos personatges en diferents obres.

- L’ús constant de Vilaniu i Barcelona per representar l’oposició entre el món rural i el món urbà.

- Els temes recurrents: la transformació social causada per la revolució industrial i l’ascensió de la burgesia, la construcció de ferrocarrils, la borsa, el caciquisme...

1ª etapa: Període de formació i aprenentatge. Oller es mou entre el Romanticisme i el Realisme. Ex. La Papallona(1882).

2ª etapa: L’autor segueix l’ideari del Realisme i el Naturalisme. Ex. L’escanyapobres (1884), Vilaniu (1885), Febre d’Or (1890-1892) o La Bogeria (1898).

3ª etapa: Recerca de noves fórmules narratives, intenta adaptar-se al modernisme. Ex. Pilar Prim (1906).