Jaciments Arqueològics i Estratigrafia

EL JACIMENT ARQUEOLÒGIC

Definició: Jaciment arqueològic és qualsevol punt a l’espai on actualment es conserven restes identificables d’activitat o ocupació humana, és a dir, aquell indret on queden restes materials d’algun tipus d’activitat humana, visibles o invisibles (des d’un fragment ceràmic o una ascla de sílex fins a una ciutat sencera)

LLEIS GEOLÒGIQUES DE L’ESTRATIGRAFIA

1. SUPERPOSICIÓ. En masses estratificades els nivells superiors són més recents i els inferiors més antics.
2. HORITZONTALITAT. Qualsevol estrat de forma no sòlida tendirà cap a la posició horitzontal. Els estrats de superfícies inclinades o bé varen ser dipositats així o bé són deguts a la forma d’un dipòsit anterior.
3. SUCCESSIÓ FAUNÍSTICA. Les distintes restes de fòssils d’etapes de vida successives poden indicar la seqüència relativa de la deposició, particularment si els estrats han estat desplaçats o volcats.

L’ESTRATIGRAFIA ARQUEOLÒGICA

La major part de l’estratigrafia arqueològica és producte de l’activitat humana. No està subjecta directament a les lleis de l’estratigrafia geològica. Els artefactes en arqueologia són inanimats, creats, preservats o destruïts per l’home. No estan lligats a un cicle vital o a un procés d’evolució natural.

LLEIS DE L’ESTRATIGRAFIA ARQUEOLÒGICA (derivades o adaptades de les geològiques)

1. SUPERPOSICIÓ. El principi fonamental és que si dos estrats estan superposats en la seva posició originària el que està a sobre és el més recent.

CONTINUÏTAT ORIGINAL. Qualsevol dipòsit arqueològic en origen estarà delimitat per una conca de deposició, o sigui, només presentarà una cara exterior visible. Si un estrat presenta una cara vertical caldrà suposar l’existència de pèrdua de part de la seva superfície original.

HORITZONTALITAT. Qualsevol estrat de forma no sòlida tendirà cap a la posició horitzontal. Els estrats de superfícies inclinades o bé varen ser dipositats així o bé són deguts a la forma d’un dipòsit anterior.

SUCCESSIÓ ESTRATIGRÀFICA. Una UE ocupa un lloc exacte en la seqüència estratigràfica d’un jaciment: entre la més baixa o la més antiga de totes les UE, a la que cobreix, i la més alta o la més recent de totes les UE.

FORMACIÓ DEL JACIMENT ARQUEOLÒGIC

Aquests processos deixen unes restes físiques en el terreny, de naturalesa diversa, que es dipositen formant una estratificació. El jaciment arqueològic es forma per una sèrie d’esdeveniments, d’origen antròpic en la seva majoria, però que també poden ser naturals. El procés de creació del jaciment arqueològic passa per una sèrie de fases que es poden donar en la seva totalitat o parcialment: - Ocupació humana d’un indret - Desenvolupament d’aquesta ocupació - Diferents fases d’ocupació - Diferents fases d’ocupació - Destrucció o abandó - Nova ocupació ...

LES UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES

En arqueologia s’ha passat de parlar, en general, d’estrats a parlar d’unitats estratigràfiques. Unitat estratigràfica (UE): unitat d’acció, ja sigui humana o natural, interpretable o (encara) no interpretar